Els professionals de l’educació,
docents i psicopedagogs, necessitem recursos que facilitin situacions
d'aprenentatge indirecte, eines de comunicació i intercanvi que ens permeti la
relació amb les persones i el seu entorn : Jocs de creixement individual i grupal
que aportin vivències integradores, relacionals, desinhibidores, constructives, critiques i,
sobretot, educatives i pedagògiques.
La imatge que tenim del teatre i
de la cultura en general és habitualment el d'un àmbit elitista reservat als
especialistes. Però els llenguatges expressius poden arribar a ser una eina que
ofereixi un ampli ventall de possibilitats educatives si reconeixem, en cada
persona, les potencialitats d'arribar a ser un agent creador de cultura.
Així, quan parlem de teatre,
aquest es mostra com l'excusa del nostre treball educatiu i en el seu procés
apareixen tots aquells elements que poden facilitar la nostra labor: la
creativitat, la motivació, el treball en equip, el creixement personal, la
confiança, l'aprenentatge de tècniques i la seva experimentació, l'autocontrol,
i sobretot també, la reflexió sobre la nostra tasca educativa i docent.
La base teòrica del teatre social
sorgeix de l'exportació de les tesis d'Augusto Boal que desenvolupa el que es
dóna a cridar el Teatre de l'oprimit recolzant-se, entre altres en la idea que
“qualsevol pot fer teatre, fins i tot els actors”. Acceptar aquesta premissa,
provoca una presentació mental de la realitat del teatre més oberta i àmplia i
ja no queda una imatge exclusiva de creació, acte cultural, recurs lúdic,
carrera professional, sinó que també es pot entendre com a element terapèutic,
agent de canvi social o instrument educatiu.
Que es pretén?
El teatre social es justifica
doncs, com una via per evitar l'augment de les desigualtats, evitar el reforç
de la imatge d'una cultura i un art exclusivament d’elit, per fer accessible
aquesta cultura a totes les persones i convertir i reconèixer a cadascuna
d'elles com a agent creador. En definitiva es tracta de democratitzar la
cultura: de facilitar camins d'expressió, creació i comunicació individuals,
grupals i comunitaris.
El fet d'interpretar un paper
requereix a l'actor la capacitat de veure les coses amb ulls diferents, de
provar respostes alternatives a les habituals, d'experimentar noves formes de
conducta i interacció, de fer alguna cosa diferent al que és propi, així com de
mantenir certa disciplina i respecte pel treball de la resta del grup.
Des de la perspectiva educativa ,
la dinàmica del teatre és portador de pautes d'integració per que és un dels
actes col·lectius per excel·lència: és un treball de grup i un acte social que
es realitza davant d'un públic. D'entrada la participació en un grup implica un
sentiment de pertinència social i, en aquest cas, en un grup que té un objectiu
comú basat en el treball conjunt, en cerca de la bellesa i no de la competició.
Hola noies, dos dels principis fonamentals del TO (Teatre de les persones Oprimides) són els següents:
ResponderEliminar- Humanitzar la humanitat
- Tot ésser humà és teatre...
Us deixo un parell d'enllaços per si els hi voleu fer un cop d'ull.
http://lacomunicativacto.blogspot.com.es/2012/05/el-curinga-o-joquer-un-investigador.html
http://www.theatreoftheoppressed.org/en/index.php?nodeID=223
Elisabet Vidal
ResponderEliminarAquesta tècnica o recurs del teatre social és molt interessant i una bona eina per al professorat, sobretot per aquelles persones que tenen contacte directe amb pre-adolescents i adolescents! Però alerta! sempre es pot caure en la temptació i l'error de deixar que siguin actors tan sols aquells que es creu que ho poden ser (decidit de manera unilateral pel mestre/professor), i precisament aquesta eina ens dóna l'oportunitat i la facilitat de deixar que siguin actors tots i cadascun dels membres que intervenen en l'acte educatiu.
S'ha de ser valent per dur a terme aquestes pràctiques i alhora tenir la capacitat de reconduir tot allò que sobrepassa en excés les barreres creades entre tots. A través d'aquestes dinàmiques poden aflorar sentiments de persones que no ens hauríem imaginat, i per aquest motiu cal anar en compte. No obstant, és evident que la participació activa de tothom genera aprenentatge significatiu i destrueix desigualtats.
El teatre a l’escola s’ha de concebre com un conjunt d’activitats encaminades ha aconseguir un resultat final, és a dir, una representació? O s’ha d’utilitzar el teatre com un element més en el procés de formació de l’alumne?
ResponderEliminarDes del meu punt de vista, i ja dic que tan sols és la meva opinió i res irrefutable, el teatre a l’escola ha de ser lliure, no contaminat. És cert que treballar teatre amb el fi comú de fer una representació final, és totalment pedagògic, però sempre i quan, aquesta producció sigui una creació col•lectiva, entesa com a procés de concepció, d’elaboració i representació d’un espectacle des de la perspectiva de grup. Així, i només així, els alumnes aprendran, i no només arts escèniques sinó que també habilitats socials.
Al meu parer, el teatre no només ha de tractar-se d’un seguit d’activitats encaminades a aconseguir un resultat final: la representació. No és que s’hagi de rebutjar la possibilitat, però més que d’això, es tracta de concebre la utilització de l’art dramàtic com un instrument pedagògic per a alliberar, identificar i orientar les energies que incideixen en el desenvolupament de la personalitat de l’infant. No es tracta per tant, d’ensenyar a fer teatre sinó d’utilitzar aquest mitjà com un element més en el procés de formació. Per tant, trobo interessant la idea del teatre social
Adrià López
ResponderEliminarVolia dir que estic totalment d’acord amb l’Esther i que m’ha semblat molt interessant la informació que ens heu donat del teatre com a eina educativa.
El curs passat ho vaig viure en primera persona en una escola, treballant-ho en una sisena hora i solament vaig trobar que avantatges, començant per la motivació dels alumnes fins a la participació i treball en grup. No obstant això, la nostra idea anava més per a l’obtenció d’un producte final que també crec que és necessari si no els alumnes i les alumnes no li acaben de trobar el sentit. Encara que la finalitat fos el producte final, estic convençut que va ésser un mitjà per a treballar habilitats socials i treball cooperatiu.
En definitiva, penso que aquesta eina educativa no es té prou en compte a les escoles i passa a un segon pla per a activitats extraescolars, i el que els educadors hem d’adonar-no’s és que ens pot servir de mitjà motivador per a treballar certs continguts.