La forma en que els humans aprenem i integrem noves habilitats i coneixements, involucra tant l'aspecte conscient com l'inconscient de la nostra naturalesa.
Sabem que al cap trobem el coneixement, al cor trobem els sentiments i al cos trobem les accions. Són elements bàsics que tots tenim i que a l'hora hem de considerar.
D'alguna manera tots tenim una barreja dels tres components: visual, kinestèssic i pràctic. I en alguns casos predomina més un aspecte que un altre.
La clau està en que els docents utilitzin el màxim de metodologies per arribar a tots els alumnes.
Aquí mostrem alguns dels exemples:
- Els alumnes de memòria visual, agraeixen els esquemes, diagrames...
- Els alumnes lectors agraeixen el material escrit
- Els alumnes amb memòria auditiva agraeixen la claredat en les expressions verbals
- Als alumnes que els hi agrada escriure els hi agrada prendre apunts.
- Els imaginatius necessiten històries
- Els alumnes imitadors necessiten veure que s'està fent, i els hi agrada estar a prop del professor.
- Els kinestèssics aprenen a través del cos i solen necessitar el contacte, o estar en moviment per aprendre millor.
- Els alumnes sensitius i emocionals necessiten ànims, paraules positives. Aquests alumnes aprenen si se senten acceptats.
Com hauria de ser el
professorat del segle XXI?
Arrel del visionat de la
pel.lícula del Profesor Holland i traslladant la temàtica al nostre segle XXI
ens ha sorgit el paral.lelisme amb el film i creiem poder afirmar que passarà
de donar informació a ORQUESTRAR
l'aprenentatge i ajudar els estudiants perquè converteixin la informació
en coneixement i el coneixement en saviesa. El s.XXI necessita generar
coneixement, no només lliurar informació i l'escoles necessiten crear una
cultura de preguntar (culture of inquiry).
El professorat es converteix així en dissenyador
d'entorns d'aprenentatge, un guia que facilita l'adquisició de
l'aprenentatge autònom i col·laboratiu, tenint a l’aula un paper dinàmic en la
creació i construcció del
coneixement. El nou professorat ha de saber formular preguntes obertes amb respostes
obertes i múltiples.
La majoria de situacions
quotidianes no tenen una sola pregunta amb una sola resposta o camí per tant el
professorat ha de deixar de donar als seus alumnes només respostes.
La pèrdua de la posició
hegemònica del professorat davant del saber enciclopèdic no ha de suposar un dol, sinó una nova manera de
relacionar-se amb l'alumnat.
Com be anoteu, el professorat ha d’aportar el màxim d’estímuls possibles per arribar a totes les tipologies d’aprenentatge dels nostres alumnes, penso que actualment i sobretot les últimes generacions estem creant un canvi en aquest aspecte, ja no ens centrem en l’aprenentatge memorístic i basat en la lectura i la reproducció, sinó que s’ofereixen noves experiències i opcions, i es busquen aquestes preguntes obertes amb més d’una possible resposta correcta en tots ens espais que hi tenen cabuda.
ResponderEliminarCrec que els alumnes ho agraeixen i per nosaltres també és més agradable i molt més dinàmic ensenyar i educar d’una forma més col•laborativa i motivadora que amb les clàssiques classes magistrals.
Hola, estic d'acord amb el contingut que oferiu, també voldria afegir que com més activitats fem que tinguin interès per als alumnes i experiències viscudes l'aprentatge és més gratificant. Per exemple quan anava a l'escola vam fer un hort i va ser un experiència molt gratificant i enriquidora.
ResponderEliminarUtilitzar la diversitat de materials que estan al nostre abast en les classes permet arribar a una quantitat més gran d'alumnes, és cert, però també es veritat que s'han de saber utilitzar. És important, com apunteu, conèixer la tipologia d'alumnat que tens a la classe, tothom és diferent de manera que hem de conèixer quina és la millor manera d'arribar a cadascú, per tal que l'aprenentatge sigui realment significatiu i funcional.
ResponderEliminarDes del meu punt de vista, crec que es tracta, com molt bé heu dit que el plantejament de treball del professor sigui obert, de manera que cada alumne pugui adaptar-se, utilitzant eines diferents, de la forma en què li sigui més fàcil arribar al coneixement.
Això és més complicat del que sembla, ja que el professor ha d'idear la manera que tots arribin al mateix però utilitzant cadascú la via que li sigui més fàcil i més motivadora.
Hola! Estic molt d'acord amb tot el que heu anat exposant; un bon professional, i més avui en dia, ha de poder estar obert a la innovació i disposar a l'abast un bon ventall d'estratègies i eines per arribar a les necessitats i a la diversa tipologia d'aprenentatge dels seus alumnes.
ResponderEliminarD'altra banda però, com molt bé diu l'Aida, s'han de saber utilitzar i dominar aquestes estratègies i eines, com també tenir present que aquesta tasca no és gens fàcil.
Considero que és molt important adequar-se a les necessitats dels alumnes que anem a tractar, i per aconseguir això, el pas previ i essencial és identificar aquestes necessitats coneixent el context (el context es importantíssim) on ens trobem: el tipus d'escola, el tipus d'alumnes, el barri on està situada, quins avantatges tenim dins de la institució, quins recursos disposem, quins possibles obstacles poden limitar la nostra tasca educativa, quines poden ser les prioritats d'aquell tipus d'alumne, etc. Després d'identificar aquestes necessitats, hem d'adaptar tot el possible per poder dur a terme una tasca educativa significativa i per poder donar la resposta més adequada possible a aquestes diferències i necessitats.
Una de les maneres que, personalment, hi sóc molt partidària, i que a més, penso, que pot donar un ampli ventall d'opcions als alumnes, és l'ensenyança interdisciplinar. Dissenyar unitats didàctiques que relacionin àrees i continguts. Una altre tipus d'ensenyança que penso que pot donar bona resposta a les diverses característiques, necessitats i tipus d'aprenentatge dels alumnes és el treball per projectes. És un tipus de metodologia que ja està en pràctica en diversos col·legis de Lleida des de fa uns anys i, personalment (com segurament alguns dels companys de classe), he pogut viure l'experiència i observar l'evolució d'un d'aquests projectes.
És molt important tenir en compte els nostres alumnes, ja que com he pogut observar ells no aprenen com nosaltres ho vam fer nosaltres a través d’un aprenentatge memoristic, com hem va dir una vegada una companya no els hem d’ensenyar com retallar sinó a retallar. I més tenint els nens que temin avui en dia que no tots tenen la mateixa forma d’aprendre, cada alumnes aprendrà segons les seves característiques que s’han de tenir en compte, moltes vegades es a través de l’exploració. Un llibre de text per a tots els alumnes no acostuma a ser la millor forma d’aprenentatge de vegades que cada alumne aporti el que sap, els fa interioritzar més els continguts a treballar. Per aquesta raó hem de treballar i preparar material per a tots els aprenentatges que et trobes dins de l’aula.
ResponderEliminar