Creieu que la professió de mestre
ha de ser vocacional?
|
Sí
|
No
|
|
Considereu que
s'hauria de millorar el sistema educatiu que tenim al territori de l'Estat
Espanyol?
|
Sí
|
No
|
|
Segons els
Finlandesos
"el professor és com un
motlle. Si aquest és excel·lent les còpies seran millors que si és
mediocre". Esteu
d'acord?
|
Sí
|
No
|
|
Considereu que
heu rebut una bona educació a Primària?
|
Sí
|
No
|
|
Considereu que
heu rebut una bona educació a secundaria i batxillerat?
|
Sí
|
No
|
|
Considereu que
heu rebut una bona educació a la Universitat?
|
Sí
|
No
|
|
Creieu que la present
afirmació té raó?
"No hi ha alumne dolent sinó
professor poc entusiasta"
|
Sí
|
No
|
|
Creus necessaria una implicació
tal com la del professor Holland o qualsevol altre professor que hem vist
representat en altres pel.lícules: El Club de los Poetas Muertos, Kamandú,
Diarios de la calle..., per a fomentar la motivació, la implicació dels teus
alumnes?
|
Sí
|
No
|
|
Quan parlem d’una bona educació, a
què penses que es refereix l' expressió?
|
Sí
|
No
|
|
En què podem implicar-nos, com a
professors, mestres o psicopedagogs, per a que es doni la millora? Com
podem beneficiar en aquest canvi al sistema educatiu? Potencies el canvi amb
la teva actuació en el dia a dia amb els teus alumnes?
|
Sí
|
No
|
|
** Què opineu?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
totes les preguntes dicotòmiques les respondria amb un sí, les primeres són evidents i a les de si he rebut una bona educació jo crec que si, ja que com es reafirma en la següent pregunta: no hi ha alumne dolent sinó professor poc entusiasta, i hem de pensar que també existeix el factor implicació i predisposició, és a dir, és una comunicació i procés que va més enllà de la bidireccionalitat.
ResponderEliminarTROBO QUE LES PEL·LíCULES ens mostren pràctiques que tots voldriem aplicar, peró no sempre el context ho permet, no per aixó no existeixen persones capacitades i prou competents per educar amb professionalitat.
Tots intentem innovar dins dels marges que ens donen, estem educant-nos entre el descontentament que provoquen els agents estressants, fet que, si realment ens importa, i es porta integre, et fa reflexionar i valorar quina situació vivim i com hem d'actuar.
Més endavant seguiré la meva reflexió.Ja que hi ha temps fins el dimecres vinent.
Anna mARTÍNEZ mORELL
La professió del mestre ha de ser vocacional perquè en algun moment de la teva pràctica es pot arribar a replantejar el que esta fent, a més de les situacions quotidianes que poden arribar a passar en un moment del curs.
ResponderEliminarSi que s’hauria de millorar el sistema educatiu que tenim al territori de l’Estat Español, perquè aquest sistema està basat en la comunitat de Madrid i no te en compte les singularitats dels altres estats, un estat es diferent a un altre per aquesta raó no tothom pot estar dirigit sobre la mateixa “rasera”.
Estic d’acord amb el que diuen els finlandesos respecte al professor, perquè com el professor és el seu guia i per tant, aprendran la seva manera de fer i la seguiran.
La educació que he rebut a primària potser que hagi estat bona, ja que són les bases dels meus estudis, en quan a hàbits.... però també he de tenir en compte que he rebut un aprenentatge molt memoristic que evoques en un moment, aquest fet hem fa plantejar si l’educació a estat bona. En quan a l’educació secundaria i batxillerat si.
En quan a la universitat també estic entre els dos punts, perquè si que et donen unes bases tot i que de vegades són una mica antigues, però trobo que faltaria algun aspecte més pràctic, com una variació d’aspectes no sempre el mateix.
Estic d’acord amb l’afirmació que no hi ha un alumne dolent, perquè nosaltres com a professor som els que hem de arribar a l’alumne i fer que aquest aprengui a entendre l’educació.
Estic d’acord que hem d’utilitzar metodologies semblants a les que hem observat al llarg de l’assignatura, perquè com hem pogut apreciar es veuen diferents punts de vista i també diferents metodologies, però tenint en compte a qui i com actuem.
Quan es parla d’una bona educació hem de tenir en compte el desenvolupament integral de la persona, com proporcionar les competències que l’ajudaran al llarg de tota la vida.
Nosaltres en podem implicar en molts aspectes tot i que nosaltres no ens domen compte, nosaltres poden influenciar en la comunicació, models..... El model educatiu es beneficiaria en molts aspectes, perquè no solament hem de treballar continguts, sinó aspectes més manuals i aplicables a la vida diària (però sense discriminar).
S’intenta potenciar aquest canvi, però moltes vegades l’aprenentatge que tenen dels anys anteriors influencia en gran mesura. Però també hem de tenir en compte que estem en una escola que té les seves normes i que ens marca la nostra tasca com a docents.
Cristina Martínez
Esther Macià Maria
ResponderEliminar“Conoces lo que tu vocación pesa en ti. Y si la traicionas, es a ti a quin desfiguras; pero sabes que tu verdad se harà lentamente, porque es nacimiento de árbol y no hallazgo de una fórmula” Antoine de Saint-Exupery.
Personalment considero que la professió del mestre és vocacional però a l’hora considero que sovint, la vocació es troba al llarg del camí, és a dir, que ens sorprenem a nosaltres mateixos en emprendre un nou projecte o ens sorprenem al no ser feliços amb el projecte escollit.
Considero que el que diu aquesta cita és, en part, el que li passa a Holland. La seva dona i el seu fill no volien que els seus alumnes li prenguessin tot el temps i, en Holland, tot i veure perillar la relació amb la seva família seguí donant classes i implicant-se amb els seus alumnes. Considero que si no ho hagués fet així, s’hagués traït a ell mateix i, la seva figura s’hagués, com diu la cita, desfigurat. Ell va emprendre un projecte nou, per poder seguir mantenint el seu somni i finalment, s’adonà que, pot ser, el seu projecte de vida era la docència. Si més no, perquè va formar-se en aquest camp? La vida sempre posa cadascú al seu lloc i crec, que en Holland l’ha trobat tot i no abandonar el seu somni/projecte inicial.
Pel que fa a la millora de l’educació a l’estat on vivim, no considero que existeixi persona al territori que pugui dir que no cal actuar per al canvi. L’educació en aquest país va de capa caiguda entre moltes raons, una de les quals i que més ens afecta a nosaltres com a futurs interins, és el fet que, en sol•licitar-te per a una escola, si ets d’infantil potser et fan fer anglès a la primària, si ets de primària tan bon punt faràs infantil, i si els d’anglès faràs la música i la plàstica de tota l’escola, per exemple. Si la selecció del personal, ja s’inicia d’aquesta forma, com han de funcionar les coses dins del centre? Per molt que el professorat tingui vocació... no creieu que li faltarà formació? A més, personalment ja considero que la universitat (alguns dels professors) no formen als seus alumnes i futurs mestres amb vocació, amb ganes, amb recursos i estratègies reals, útils i emprables... com sorgiran llavors bons professionals? I ho deixo aquí ja que, per queixes del sistema educatiu... ni ha per parar un tren i emplenar el blog amb un sol comentari.
D’altra banda i pel que fa a la tercera pregunta, la dels finlandesos, no sé ben bé que opinar, sincerament. En un inici penso que, evidentment, el mestre ha de ser un exemple però, tant com un motlle? Jo crec que els mestres han de formar persones íntegres capaces d’adaptar-se a la societat actual i no pas rèpliques exactes d’una persona concreta. D’entrada, perquè un mestre no és una persona excel•lent ni algú que té tot el saber, és una persona bona, en la seva professió i dedicada, si més no. Però tothom té la seva personalitat i el seu esdevenir, penso que si creem còpies és igual que tallar les ales a cadascuna de les personetes que poc a poc han de trobar el seu propi lloc en la societat.
Esther Macià Maria
ResponderEliminarPel que fa a l’educació rebuda, considero que no ha estat dolenta, però evidentment, podria haver estat millor. Mai res és perfecte i, molt menys, l’educació. Perquè? Doncs perquè depèn de molts professionals i estem amb el de sempre. Poden haver-hi professors que ens han marcat, que recordem pels seus mètodes i el seu tracte, però també n’hi ha d’altres que “no han valgut res”, sincerament. Considero que en aquest estat actual de l’educació, sobreviuen els forts, els que realment volen tirar endavant i tenen un somni i/o vocació per la que lluitar, són ells els que poc a poc van salvant els exàmens i classes del professorat que ocupa una plaça per tindre un sou i no per incidir a nivell acadèmic, personal o emocional en els seus alumnes, per ensenyar-los, formar-los i donar-los oportunitats.
“No hi ha alumne dolent, sinó professor poc entusiasta”. Considero que es certa la frase ja que ho hem pogut observar en molts casos, inclús a la universitat. La motivació ha de néixer de l’alumne, sí, però és important que la incentivi el professor. Si el professor no creu en el que fa, explica o transmet, un alumne no té perquè trobar sentit al fet d’emplenar una cadira a l’aula i, per tant, pot arribar a considerar-se un alumne dolent.
Quant a la implicació del mestre, no sé ben bé on està el límit, sincerament, crec que el dicta la personalitat, la situació, la vocació... en definitiva, el cor. No ens hi hem d’implicar fins límits que puguin fer-nos renunciar al que, anteriorment a la professió, hem obtingut, hem creat (per exemple una família, amistats...) però tampoc considero que la nostra tasca sigui únicament, la que especifica en el contracte. Crec que tots, com el professor Hollan, hauríem de treballar per deixar petjada en els alumnes, cadascú, dedicant-hi el temps i les estratègies que requereixi.
Si parlem d’una bona educació parlem, entre d’altres coses i, al meu parer, de fer capaços als alumnes de prendre les seves pròpies decisions, fer-se responsable dels seus actes i dotar-los d’estratègies per complir els seus objectius de forma autònoma i amb el propòsit final de transformar-se amb persones íntegres i inserides en la societat actual de forma totalment compromesa amb ella.
Finalment, pel que fa a què podem fer com a mestres i psicopedagogs per poder aportar una millora a la institució educativa corresponent és, més que res, creure en el que fem. Cert és, que tal i com comenta alguna de les companyes no sempre depèn de nosaltres sinó que dins la institució hi ha uns límits sobre els que no podem passar i potser creiem que ho hauríem de fer. Evidentment, no podem saltar-nos les normes però no és excusa per deixar d’educar de la millora manera possible. Considero que fer el que ens dicta el cor com a professionals, sempre tenint present la nostra tasca, és la millor aportació que podem fer. A partir d’aquí, les estratègies, les opcions de canvi i de millora, les innovacions... aniran sorgint paulatinament, en funció de la necessitat de cercar la millor manera per atendre cada a alumnes, cada pare... cada persona.
Creieu que la professió de mestre ha de ser vocacional?
ResponderEliminarDes del meu punt de vista, considero que el professor neix i al mateix temps es fa. És a dir, que hi ha una part de vocació innata i una part adquirida. Considero que es necessita néixer amb una sèrie d'habilitats i aptituds per exercir la docència, no tots tenen aquest do de la paciència, d'ajudar al que necessita suport, de transmetre coneixements i enfrontar-se a diverses idees a causa de la diversitat. I, penso que no es pot pretendre, que les assignatures de mestre transformin a qualsevol persona en un bon mestre. Tot i que aquestes lliuren eines per a la docència i el maneig dels alumnes, no n'hi ha prou amb el coneixement teòric. L'experiència acaba també per ser una de les millors assignatures. Però, des del meu punt de vista, per ser un bon mestre són necessàries altres qualitats com la vocació, el lliurament i l'empatia. Després de tot, la professió de mestre no acaba en un mateix, sinó que té per objectiu últim als altres. Un bon professor sempre vol el millor per als seus alumnes.
Considereu que s'hauria de millorar el sistema educatiu que tenim al territori de l'Estat Espanyol?
Sí, jo considero que si que s’hauria de millorar el sistema educatiu. La nostra societat encara avui utilitza maneres de fer i modalitats del S.XX, i fins i tot anteriors a aquest segle, per donar resposta a situacions del S.XXI. I, hem de tenir en compte que la societat on vivim ha sofert grans canvis com són la gran diversitat de gent nouvinguda, el sorgiment de la revolució tecnològica (les TICS), ideològica, de recursos,… Per aquest motiu les necessitats i funcions de l’escola també han canviat.
Però, per donar resposta a aquestes situacions canviants, actuals i reals, necessitem noves maneres de pensar, de percebre i d’imaginar; de concebre’ns a nosaltres mateixos i al món que ens envolta. Seguint les idees d’Edgar Morin, considero que és l’educació l’eina que ens permet fer front als canvis de la societat actual. Però, per això cal que el sistema educatiu sigui replantejat per donar resposta al món global i complex on vivim.
Segons els Finlandesos "el professor és com un motlle. Si aquest és excel•lent les còpies seran millors que si és mediocre". Esteu d'acord?
Sí, estic completament d’acord. Des del meu punt de vista, si un professor és excel•lent marca la vida dels seus alumnes. Amb això no vull dir, que els alumnes seran còpies idèntiques del professor, i tampoc ho entenc així a la frase, sinó que per als alumnes el professor serà un model a seguir, un exemple clar d’èxit, de bona conducta, bons modals, bones maneres de fer, etc. que els ajudarà a seguir endavant en el seu camí.
Considereu que heu rebut una bona educació a primària, secundaria i batxillerat?
ResponderEliminarConsidero que sí que he rebut una bona educació. No sé fins a quin punt aquesta ve donada des de casa o des de l’escola però la veritat és que sempre he estat bona estudiant i complidora amb la feina. Pot ser per aquest motiu considero que he rebut una bona educació, ja que em miro ara amb 22 anys i penso que no m’ha anat gens malament. Tot i això, de vegades parlant amb amics que van anar a la mateixa escola, em dóna la sensació que pensen que no van rebre una bona educació, i sovint els que pensen això són aquells que mai els ha agradat estudiar i que tenien un comportament, més aviat, disruptiu. Doncs, potser és això, els professors no prenen atenció a aquests alumnes, no els motiven, no els ajuden a tirar endavant, sinó que prenen una actitud passiva davant d’ells. D’aquesta manera, les persones més estudioses reben atenció, felicitacions per part del mestre i normalment segueixen estudiant, però aquells alumnes que no tenen motivació i interès renuncien a estudiar, perquè tota la vida els docents han tingut una actitud passiva o fins i tot agressiva (crits, càstigs) cap a ells.
Per altra banda, després d’haver estudiat magisteri, sí que considero que la metodologia de treball podria haver estat millor. No cal dir que les classes eren molt pautades i en totes utilitzàvem el llibre de text. Només ens dedicàvem a treballar el temari del llibre i en fer les diferents activitats. És a dir la professora duia a terme el model tradicional què encara avui en dia es treballa en la majoria d’escoles, on el professor actua com a transmissor de coneixements i on els alumnes ho tenen tot pautat i dirigit per aquest, el qual més tard els avalua tenint en compte tan sols l’acumulació de tots els continguts explicats.
Considereu que heu rebut una bona educació a la Universitat?
Doncs bé, la veritat es que considero que hagués pogut ser millor. Primer de tot, vull destacar la poca motivació d’alguns mestres, que són un gran majoria dels que he tingut, per realitzar la docència, així com la manca d’implicació amb l’alumnat. A més a més, pel que fa a la metodologia de treball continua sent la de tota la vida, la tradicional. Aquesta es criticada per tots aquests professors dient-nos que hem de ser innovadors, que ens hem d’arriscar i que l’educació ha de canviar, però en canvi ells continuen utilitzant-la. Arriben a l’aula obren el Power Point i comencen a explicar el temari, a transmetre els continguts de l’assignatura. I, a final de curs se’ns avalua a través d’un examen d’aquests continguts.
Tot i això, no puc dir que no he aprés res, sinó tot el contrari considero que tinc una bona formació, però ens hem hagut d’espavilar bastant, i a través de diferents treballs amb els que hem hagut de “buscar-nos la vida” i la col•laboració d’algun que altre professor implicat podem dir que hem aprés.
Creieu que la present afirmació té raó? "No hi ha alumne dolent sinó professor poc entusiasta"
Sí, considero que té raó. Entenc la paraula entusiasta com a sinònim de motivació, i si ens fixem amb el significat de motivació segons la Viquipèdia podem adonar-nos que aquesta frase és certa: “La motivació és la causa que explica una determinada conducta, sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d'una manera o l'interès que la porta a intentar aconseguir algun objectiu. La motivació neix de les experiències anteriors, de la creença o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca.”
Per tant, doncs veiem la importància d’un professor que sàpiga motivar als seus alumnes, transmetre entusiasme pels diferents aprenentatge. Tots els nens quan són petits tenen interès per aprendre, per descobrir, per conèixer el seu entorn. Estan oberts a l’aprenentatge i realment són veritables “esponges”, però a mesura van creixent la majoria perden aquest interès, aquesta motivació per aprendre, i és, moltes vegades, arran de les experiències que han tingut amb professors poc entusiastes.
Creus necessaria una implicació tal com la del professor Holland o qualsevol altre professor que hem vist representat en altres pel.lícules: El Club de los Poetas Muertos, Kamandú, Diarios de la calle..., per a fomentar la motivació, la implicació dels teus alumnes?
ResponderEliminarCrec necessària una implicació per part dels mestres però considero que una major o menor implicació dependrà del context, de la situació en que et trobis i de les característiques de l’alumnat. Penso que allò realment important és ser conscient de quins resultats vols aconseguir a cada àmbit de la teva vida i revisar-los en diferents moments per fer els ajustos necessaris. Considero, a més a més, que per aconseguir una autorealització davant la vida es necessari un equilibri entre tots els àmbits: personal, professional i social.
Quan parlem d’una bona educació, a què penses que es refereix l'expressió?
En què podem implicar-nos, com a professors, mestres o psicopedagogs, per a que es doni la millora? Com podem beneficiar en aquest canvi al sistema educatiu? Potencies el canvi amb la teva actuació en el dia a dia amb els teus alumnes?
Des del meu punt de vista una bona educació és aquella que ensenya als alumnes a ser capaços d’adaptar-se, moure’s i viure en una societat per a tots.
Com a professors, mestres o psicopedagogs podem beneficiar en aquest canvi amb ganes de treballar, d’innovar, de provar coses noves, etc. Es necessari que tots nosaltres ens adonem que les metodologies educatives no poden ser estàtiques sinó que han d’estar en constant canvi i revisió ja que la realitat va canviant i l’aprenentatge s’ha d’adaptar a aquesta perquè sinó l’aprenentatge deixa de tenir sentit.
Per últim, pel que fa a la pregunta si potencio el canvi en la meva actuació amb els alumnes, he de respondre que ho intento. Però, hem de ser conscients que quan et nomenen per realitzar una substitució, moltes vegades el mestre/a que ha agafat la baixa et demana que sisplau continuïs el llibre de text i que els facis fer aquelles fitxes que t’ha deixat al calaix tal i tal… I, d’aquesta manera és molt difícil canviar i innovar una metodologia que ja et ve, gairebé, imposada.
Des del meu punt de vista, ser mestre sí que ha de ser vocacional. Ser mestre implica tenir una actitud per entregar els teus esforços per transmetre, ja siguin coneixements o hàbits o actituds. Però és necessària aquesta actitud i ganes de fer-ho. Però també penso que amb vocació no n’hi ha prou. A banda de la vocació hi ha d’haver professió, és a dir, no tothom que li agrada ensenyar és capaç de fer-ho.
ResponderEliminarPer això, penso que per entrar a ser mestre s’ha de tenir vocació però amb els anys i amb el temps un mestre s’ha de formar, ha d’evolucionar i ha de crèixer.
Sí que considero que ha de millorar el sistema educatiu que tenim a l’Estat Espanyol i sobretot el que ha de millorar és l’actitud cap a aquest. Hi ha dos pilars fonamentals al nostre Estat (com a la majoria d’Estats) i sembla que els polítics del país no els vegin. Aquests dos pilars són la salut i l’educació, i en lloc de millorar, anem endarrerint. Per una banda s’ampliarà les ràtios a les escoles (això significa que es no es podrà atendre de forma individualitzada) i això suposarà menys professorat (per tant menys professors i més hores treballades implicarà que no es podran preparar les classes igual que abans). A més ja hi va haver la reducció de la sisena hora a les escoles públiques (això implica menys aprenentatge…). Per tant sí que ha de millorar però sobretot no retrocedir, que és el que estem fent actualment.
El professor o el mestre és el model a seguir pels alumnes, és la figura que tenen al seu davant, de qui aprenen i per tant, molt important per ells. Evidentment que com millor sigui el mestre, millor seran els alumnes. I no estic parlant de millor en el sentit de saber més coses sinó saber motivar als seus alumnes, saber desenvolupar-los, saber aprofitar els seus interessos per dur a terme l’aprenentatge…
Tot i així, el que ha de procurar el mestre és que cada nen autònomament treballi per desenvolupar-se integralment, que evolucioni com a persona i que sàpigui prendre les seves pròpies decisions… i no buscar un conjunt de nens que actuïn i pensin de la mateixa manera.
Fa un temps vaig visitar l’escola on treballa la meva germana i vaig pensar que era allí on m’hauria agradat fer la meva Primària. És una escola nova però que ja fa molts anys que funciona i per tant gaudeixen de molt material i de molts recursos, tenen la ideologia posada a l’escola i tots ja saben què esperen d’allí. Cada nen treballa i es forma segons els seus interessos, cada nen tria el procés per arribar a un mateix objectiu i tots estan bé. Vaig adonar-me que no feia falta que quan jo era petita repassés una pàgina plena de “p” per saber escriure sinó que hi ha moltes maneres diferents d’aprendre’n i que l’escola ha d’evolucionar.
Tot i així, considero que vaig rebre una “bona” educació. He tingut mestres millors que d’altres però això també ajuda a crear les teves opinions i a reflexionar-hi.
A secundària i a batxillerat la cosa ja canvia. Com abans, considero que he tingut professors de tot; n’hi ha que la metodològicament m’agraden més i n’hi ha que m’agraden menys. Tot i així, crec que hi ha moltes coses que han de canviar en un institut. A primària tots els professors van a una, els alumnes tenen un referent… i en canvi no passa a secundària. El fet de no tenir un referent significa que els alumnes van més perduts i cada professor es mou de forma totalment diferent.
ResponderEliminarEn general, però, considero que els professors del meu institut estaven ben formats i funcionava perfectament.
Considereu que heu rebut una bona educació a la Universitat?
Considero que podria haver estat millor. Hi ha molts professors que entren a la Universitat només per la investigació i no per la docència i per tant, no perden el temps en preparar-se anualment les classes, en evolucionar, en millorar la seva formació… Tot i així he tingut un parell de professors realment bons i que han fet que la meva formació de magisteri hagi evolucionat i puc dir que són aquests dos els que m’han fet crèixer com a mestre i m’han fet crear passió per la meva futura tasca.
"No hi ha alumne dolent sinó professor poc entusiasta"
No és que hi hagi alumne dolent o professor poc entusiasta. Jo més ben dit diria que el professor ha de saber buscar dins de cada alumne per treure el millor d’ell i per fer-lo evolucionar i desenvolupar de forma íntegra. Igual ha de canviar de metodologia, d’activitats, de recursos però cada persona és diferent i normalment a l’escola se’ls demana que tots facin una mateixa tasca d’una mateixa manera i per tant els alumnes que se’ls doni més bé d’aquella manera seran “bons” i els que no, seran descartats socialment i se’ls considerarà “dolents”.
No cal copiar altres professors, només cal buscar interiorment i fer el que realment creus que has de fer. Cada mestre és diferent i tots els alumnes també. Hi haurà vegades que podràs dur a terme recursos o metodologies amb uns alumnes i que funcionarà i que amb uns altres l’any següent no funcionarà.
Dotar a un alumne d’una bona educació significa fer-lo crèixer integralment, fer-lo ser capaç de prendre les seves decisions i adoptar les seves responsabilitats, que sigui capaç d’”agafar” les estratègies que li va donant la vida (i els professors) per utilitzar-les en els moments idonis…
Tal com he dit l’escola és un sistema estàtic des de fa 200 anys i això no pot ser. La societat canvia i l’escola per tant, també ha de canviar. Cada mestre ha de plantejar-se com vol que els seus nens aprenguin, ha de formar-se, ha de veure coses noves, ha de provar i després de tot això, ha de crear el seu petit sistema de funcionament per dur-ho a terme, treure conclusions i tornar a afegir noves millores.
Patricia Muñoz
ResponderEliminar“Rebo avui en dia una bona educació”, es una afirmació perillosa, la situació actual de crisi on els educadors/mestres s’han de multiplicar i assolir per llei una excel•lent educació sense recursos… és molt qüestionable.
L’estat confia que retallant diners de l’educació ajudarà a solventar el problema de la crisi. Personalment crec que aquest mètode portat a terme no és la millor solució.
El que fan, per exemple, és reduir el sou dels treballadors d’aquest sector, la qual cosa implica que aquests treballadors acudeixen als seus llocs de treball a les aules desmotivats i, en alguns casos, amb menys ganes de fer una classe profitosa. Alguns d’aquests professors, es limitaran a acudir a classe donar el temari i prou.
Un altre problema que veig en aquesta iniciativa presa des de l’Estat és que si es redueixen els diners per als centres, a aquests centres se’ls hi tanquen les portes de fer unes classes modernes i didàctiques, amb la qual cosa, als estudiants els hi costa més assolir els coneixements.
Com ja he dit abans, no em sembla bé aquesta mesura que s’ha pres, ja que si nosaltres, els estudiants d’avui, no rebem una bona educació, nosaltres, els treballadors de demà, tindrem un problema per a ser profitosos per al país. Penso que això és un peix que es mossega la cua, i un cop s’adonin d’aquest error, ja serà massa tard.
Per tant, tal i com he comentat aquest escrit, penso que avui en dia hi ha molt factors que fan que no rebem una bona educació. La desmotivació creada per les lleis indignants és una.
Considero que per a ser professional de l’educació has de tenir un tarannà especial, t’ha d’agradar la teva feina i així ho has de transmetre als teus alumnes.
Actualment puc dir que com universitària, no rebo una bona educació, la sensació després de cinc anys a la universitat es que la majoria de la tasca del professor a la universitat es la recerca, i les classes és un afegit. Evidentment, ara estic generalitzant i no tots transmeten aquesta sensació, però tristament molts d’ells no han fet que les seves assignatures despertessin el nostre entusiasme. Les matèries, són totalment teòriques, i la part vivencial no ens la descriuen ni els la deixen experimentar fins que no fem les practiques... He d’afegir, que tot i que la teoria és bàsica pel nostre aprenentatge, sí que hem pogut disfrutar d’aquells professors que imparteixen classes però que a la vegada estan dins del mon que expliquen, i per tant, aquests si que han fet que disfrutem del que en un futur volíem ser.
Personalment considero que la feina del mestre és del tot vocacional, t'ha d'agradar, ho has de viure per poder-ne gaudir, ho has de sentir...Igualment també penso que s'ha de millorar i força el sistema educatiu espanyol, doncs, les estadístiques ens demostren que enlloc d'anar endavant, anem enrera, potser hauriem d'aprofitar més les metodologies d'abans més que no pas tantes metodologies innovadores i que a vegades no promouen el bon desenvolupament i creixement personal de l'alumnat.
ResponderEliminarTambé estic d'acord amb el que comenten els finesos, doncs si el professor és bo, sap, coneix,..ho tranmet més i millor a aquells a qui ensenya.
Particularment penso que no he rebut massa bona formació a la Udl, no en puc fer massa bona propaganda, enlloc he estudiat a la Uoc i he aprés molt més.
També estic molt d'acord en mirar-nos al nostre alumnat des de el punt de vista que no és dolent si no que si quelcom no funciona serà com a conseqüència d'una mala manera de fer del docent, el punt de mira i les correccions s'hauran de fer a partir de les seves actuacions.
Crec que és del tot rellevant la predisposició del mestre per tal de dur a terme un procés d'ensenyament aprenentatge de quqlaitat en l'alumnat, serà responsabilitat seva motivar-los, il·lusionar-los vers el procés.
Per mi una bona educació significa primerament ser persones, bones persones en preimer terme i en segon lloc creixer a nivell tan personal com acadèmic, tant en valors com en coneixements que ens siguin funiconals pel nostre dia a dia.
Per millorar al dia a dia hem de tenir ganes i il·lusió de dedicar-nos al treball, formar-nos i aplicar allò que sabem amb els cinc sentits. Penso que una bona manera d'aprendre-ho també és deixant-te influenciar per l'experiència d'aquells que tan en saben, dels més veterans.
Personalment penso que procuro el dia a dia fomentar la millora amb els meus alumnes i amb els meus companys. M'agrada la meva feina i m'agrada el dia a dia, l'aprendre constantment.
Elisabet Vidal
ResponderEliminarCreieu que la professió de mestre ha de ser vocacional?
Al meu parer, penso que sí que ha de ser-ho, com penso que han de ser vocacionals pràcticament totes les altres professions, però és evident, com han dit les companyes Mireia i Ester, que la persona -en aquest cas concret el mestre- neix i es fa. Ningú naix ensenyat, per a alguna cosa hi ha la societat (englobant escola, família, amistats,...), que ens dóna exemples a seguir i a no seguir. Precisament penso que això mateix li passa al mestre; no n'hi ha prou amb el "m'agraden els nens i estic a gust amb ells", ha d'haver-hi quelcom més, no solament vocacional (a nivell de donar-ho tot per ells) sinó pedagògic, significatiu i funcional (cal una formació i un saber cap a on es va o cal anar).
Considereu que s'hauria de millorar el sistema educatiu que tenim al territori de l'Estat Espanyol?
Penso que és evident que hi ha d'haver un canvi-i sempre cap a millor-. El nostre sistema educatiu no s'aguanta per enlloc, comencen a aparèixer cada vegada més símptomes de burnout entre els nostres docents, els resultats que es donen de les avaluacions són força baixos (fixem-nos que som dels països amb un índex de fracàs escolar més alt, i nivells acadèmics més baixos),... Per si no fos poca cosa, cada canvi de legislatura patim una reforma educativa -i ja no parlo a nivell docent sinó que els principals afectats són els discents-. Però bé què hi farem, necessitem no una millora en el sistema educatiu sinó un canvi de mentalitat que el pugui propiciar. Ara bé, jo em pregunto: davant d'aquests alts nivells d'irresponsabilitat política (reducció de recursos diversos) envers l'educació d'un país, és possible dur a terme una millora amb garanties?
Segons els Finlandesos "el professor és com un motlle. Si aquest és excel·lent les còpies seran millors que si és mediocre". Esteu d'acord?
Penso que cal una interpretació d'aquesta pregunta i no una lectura literal. Així doncs és clar que com més ben preparat estigui un mestre existeix major garantia de que els seus alumnes surtin de l'escola amb èxit. Amb això entenc que com més preparat (excel·lent) és algú, major quantitat de recursos té al seu abast, o si més no té les estratègies per buscar-los, major competència per abordar situacions difícils s'adquireixen i fins i tot major predisposició a mantenir sempre una mentalitat oberta i de canvi es presenta. Aquella persona que és mediocre, moltes vegades ensopegarà amb la mateixa pedra, moltes vegades no s'adonarà de les necessitats dels altres, i el que és més important: moltes vegades no s'autoavaluarà, mentre que la persona excel·lent sempre buscarà continuar amb l'excel·lència (hi haurà certa ambició-voler millorar) i intentarà canviar tot allò que no és correcte, que no funciona, en definitiva: que no és sinònim d'èxit.
Considereu que heu rebut una bona educació a Primària?
La meva percepció és positiva, tot i que els records són d'infantesa i durant l'etapa de primària la percepció no és la mateixa que quan has assolit l'edat adulta. Per a mi, la pregunta hauria d'estar relacionada amb el meu grau de gratificació, i penso que -com tot-, l'educació rebuda durant la primària hauria pogut estar millor, però estic contenta del que vaig treure'n, en tinc un bon record i crec que vaig aprendre de tothom (ja sigui a nivell positiu com negatiu). Puc arribar a pensar que l'aprenentatge memorístic -per posar un exemple- de les comarques de Catalunya en aquell moment no tenia un significat clar ni una funció excessivament funcional per a mi, però encara ara les recordo i quan vaig en cotxe sóc capaç d'orientar-me sense necessitat d'un GPS o d'un mapa. A més, penso en la imatge ideal que tenia d'ells i m'agrada.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarElisabet Vidal
ResponderEliminarConsidereu que heu rebut una bona educació a Secundària i Batxillerat?
Penso que l'educació rebuda per part dels professors de secundària ha estat l'adequada, no obstant, com ja he dit a la pregunta 4 tot és millorable. La meva percepció és positiva perquè a mi sempre m'han anat bé els estudis, però podria ben ser que un alumne de la meva mateixa aula pensés el contrari del que jo penso. És evident, que a secundària es basa l'educació en l'aprenentatge per memòria, tot i que sempre tens activitats i oportunitats de poder-ho viure d'una altra manera. Hi ha matèries de les quals me'n recordo especialment (per exemple física) on els professors posaven exemples de la vida quotidiana i et feien reflexionar sobre com tot es troba a tot arreu, en canvi hi ha hagut matèries que tot i la importància i interès que despertaven en mi vaig acabar avorrint perquè no intentaven fer partícips els alumnes -no obstant encara ara recordo el que vaig donar en funció del tipus d'estímul que rebo (perquè crec que vaig interioritzar el que em van donar)-. Òbviament, a una persona que no li interessen les llengües, si la poses en un batxillerat de lletres (com el que vaig fer jo amb sis idiomes per estudiar) no crec que pensi que l'educació que va rebre va ser bona. No obstant, m'agradaria fer una diferenciació entre educació/formació acadèmica i educació/transmissió de valors/maneres de fer i ser.
Considereu que heu rebut una bona educació a la Universitat?
Crec que torno a repetir-me, però sí. Aquest període no em queda pas tan lluny, i penso que no solament m'he de quedar amb el que he rebut sinó amb el que després he volgut fer a través d'això. Penso que la meva formació té mancances, però la universitat no és qui les ha de cobrir per complet sinó que sóc jo com a individu qui ha de tenir les estratègies per donar resposta a les necessitats. Per altra banda, afirmo que tinc imatges diferents de persones diferents; he estat treballant per professors que m'han transmès la seva voluntat, les seves ganes de fer, la seva part de persona, i també he estat treballant per professors que no crec que creguin el que diuen ja que diuen el que no fan.
Creieu que la present afirmació té raó: “No hi ha alumne dolent sinó professor poc entusiasta”?
Què és dolent i què és bo? En què ens fixem exactament per dir que quelcom és així o aixà? Què va ser primer, l'ou o la gallina? Què té a veure el porc amb la velocitat? Quantes preguntes que no sabria pas respondre d'una tirada, i segurament no mantindria el mateix argument sempre! Els professors entusiastes transmeten entusiasme, però no sempre surten bé les coses; és culpa seva per haver tingut poc entusiasme? Els professors poc entusiastes no en transmeten, però de vegades les coses els surten bé; és perquè els seus alumnes són bons? És evident que com més entusiasme hi hagi major motivació generaràs a aquells amb qui estàs, però hi ha molts factors a tenir en compte abans de poder respondre una pregunta que sembla simple però pot ser molt complexa. Ens basem només amb la intel·ligència?, tenim en compte l'entorn en què viu?, avaluem tan sols el resultat o ens fixem també en el procés?, tenim en compte les necessitats de tots? Hi ha tants matisos que no sóc capaç de donar una resposta coherent a aquesta pregunta!
Elisabet Vidal
ResponderEliminarCreus necessària una implicació tal com la del professor Holland o qualsevol altre professor que hem vist representat en altres pel·lícules: El Club de los Poetas Muertos, Katmandú, Diarios de la Calle,... per fomentar la motivació, la implicació dels teus alumnes?
Crec necessària molta implicació dels professionals de l'educació, però mai has de renunciar a la teva vida personal. Treballes per viure, i per ser millor i fer millor als altres, però no vius per treballar. Al meu parer, un professional de l'educació també ha de saber trobar els seus límits; ens entestem moltes vegades a trobar els límits i posar-los als altres i ens oblidem de marcar-nos els nostres. Et pot omplir molt la teva feina, i pots lluitar per reivindicar el que és necessari així com el que creus que s'ha de fer, però mai no s'ha de renunciar a la vida privada perquè aquest àmbit és qui en moltes ocasions et donarà les forces per seguir endavant i en cas que vagin maldades t'ajudaran a sortir del pou, a desconnectar -que és evident que s'ha de fer per poder-se mirar les coses des de certa distància i perspectiva perquè sinó acabes perdent l'objectivitat i tot passa per la subjectivitat.
Quan parlem d'una bona educació, a què penses que es refereix l'expressió?
A la pregunta número 5 he fet una breu diferenciació: no és només educació allò purament acadèmic sinó tot allò que ho acompanya: valors que ens transmeten, maneres de fer i ser, actituds davant la vida i situacions difícils, la motivació, l'obertura vers els altres,... Així doncs, per a mi la bona educació és conjuntament la formació acadèmica i la formació per a la vida, els continguts i les experiències, els conceptes i les vivències, les relacions lògiques i les personals,...
En què podem implicar-nos, com a professors, mestres o psicopedagogs, perquè es doni la millora? Com podem beneficiar en aquest canvi el sistema educatiu? Potencies el canvi amb la teva actuació en el dia a dia amb els teus alumnes?
Hem d'aprendre a ser crítics amb nosaltres mateixos i no tan sols amb els altres. Hem de tenir unes idees molt clares per tal d'assolir els objectius marcats. Hem de marcar fites assequibles per no frustar-nos ni frustrar. Hem d'estar oberts a noves maneres de fer i de pensar. Hem de donar resposta a les necessitats dels nostres acompanyants (tant infants com adults). Hem de tenir afany de superació. Hem de ser feliços perquè els altres també ho puguin ser. Les persones amb aquestes qualitats, són persones valentes, que no tenen por d'innovar ni tampoc de mantenir el que ja funciona. D'aquesta manera serem capaços de veure les fortaleses i debilitats, les febleses i oportunitats del nostres sistema i ser capaços de millorar-lo.
Potencio el canvi amb la meva actuació i amb els meus alumnes dia a dia. Porto alguns anys en el món de l'educació i penso que no suficients per saber de tot; cada dia trobo quelcom que em funciona i puc repetir i quelcom que ha estat un desastre absolut, però no per això deixo de provar i provar allò que tinc oportunitat. En el món de l'educació especial, generalment s'està encara més obert i s'és més receptiu a les necessitats de cada alumne, potser és per aquest motiu que també intento obrir les ments dels meus companys de professió tot mostrant-los els èxits i els fracassos de la meva actuació amb els seus tutorats. De vegades són petits assoliments, però mantinc una afirmació que deia un personatge televisiu de fa molts anys “els petits canvis són poderosos” i només per aquest fet ja estem millorant el dia a dia.
Sarah Moyà
ResponderEliminarPersonalment crec que la professió de mestre o professor sempre s’ha considerat vocacional, jo crec que en molts casos aquest factor si és molt important i decisiu però crec que hi ha altres valors que són molt més importants, la responsabilitat, maduresa, implicació, serietat i força de voluntat entre altres, considero que a diferència d’altres professions la vocació no ho és tot ja que fan falta característiques sense les quals no es pot ser un bon professional, per exemple, si la meva vocació és ser mestra però soc una persona poc implicada i sense caràcter segurament no seré una bona mestra, i crec que la professió de mestre te un gran pes en el futur no sol dels infants sinó de la societat en general.
Si crec que s’ha de millorar el sistema educatiu, i més ara que considero que s’estan prenent mesures errònies, crec que anem molts passos per enrrere d’altres països i que no actuem de la forma correcta per millorar i aconseguir una bona educació integral i global, crec que s’ha de fer una forta reflexió sobre la situació actual i plantejar solucions vàlides i tenir la paciència suficient com per obtenir canvis i poder-los valorar.
Comparteixo també la frase dels finlandesos, el professor no és en cap cas qui dona forma als alumnes ni tampoc recau en ell la responsabilitat dels resultats, però evidentment si jo he de donar classes de música i no domino el temari ni les competències no podré formar correctament els meus alumnes, i de la mateixa manera amb els continguts no curriculars, si jo vull que els meus alumnes siguin respectuosos i jo no ho soc a l’aula no aconseguiré que ho siguin, crec que el mestre, ha de ser sempre una figura de referència i per tant el seu comportament, conducta, competències i coneixements han de ser el més alts possibles.
Crec que he rebut una bona educació primària i secundària, crec que en el meu cas vaig comptar amb bons mestres i professors de forma general que van ajudar-me a créixer tant acadèmica com personalment, tot i que sempre hi ha excepcions. En canvi no em sento tant satisfeta amb la meva educació a la universitat, penso que he cursat assignatures que no han aportat res a la meva formació, i he conegut professors que ni tant sols sabien que s’havia fet o no a l’aula. Penso que en el nostre cas, en el nostre període universitari la nostra formació ha estat més a càrrec nostre que del professorat en general
Considero que en aquesta afirmació hi ha veritats a mitges, si que un bon professor, entusiasta i motivador pot moure muntanyes però també crec que hi ha casos en que no es pot aconseguir resultats, sobretot en edats més avançades com a la ESO, on molts alumnes estan obligats a anar a classe i no tenen altra opció.
Crec que és necessària una implicació però no excessiva, si que la feina de mestre és una feina molt humana i és inevitable implicar-te amb l’alumnat, però dins d’uns límits, crec que en moltes d’aquestes pel•lícules el mestre o professor sobrepassa la línea i aquesta implicació arriba fins i tot a suprimir la seva pròpia vida, crec que s’ha de saber implicar-se però diferenciant la vida professional de la personal.
La expressió “bona educació” crec que es refereix a una educació global, tant a nivell de continguts i coneixements com a un saber ser i saber estar, ser una persona amb valors i principis, saber-se comportar, contestar amb educació i tenir unes bones maneres, i com ja he dit doncs també tenir una bona formació en coneixements i continguts i obtenir unes bones competències que permetin seguir formar-se.
Com a psicopedagogs crec que podem implicar-nos en totes les accions que es duguin a terme en les escoles, participar en els projectes i crear-los, analitzar quines necessitats tenim i adaptar-nos a les situacions, i lluitar sempre que sigui possible per obtenir canvis i millores en el sistema educatiu.
En relació a les preguntes que formuleu i que n'opino, les aniré desglossant:
ResponderEliminarCrec que la professió de mestre és una professió vocacional, és a dir, t'ha d'agradar i has de tenir ganes, has de tenir motivació per ensenyar, agradar-te els infants, voler transmetre coneixments i treure el millor de cadascú. Tot i així, no vull dir que una persona que fa de professora i no és vocacional no pugui ser bon professor al contrari n'hi ha de molt bons.
Si;hi ha d'haver una millora en el sistema educatiu, per començar jo crec que hi ha massa canvis, no vull dir qeu no hi hagin d'haver canvis per millorar, però no canvis cada cop que canviar el govern. A partir d'aquí s'ha d'anar valorant els recursos que funcionen i els que no, els que es necessiten més i com reorganitzar-los.
En relació a la meva educació crec que he rebut una bona educació, tant a primària, com a secundària, batxillerat i l'Universitat crec que l'experiència ha sigut positiva. Caldria diferenciar el tracte amb els professors, per exemple me'n recordo d'alguna professora de primària que li teniam por, tota la classe, aquest record que tinc d'ella no és gaire bo al contrari. En canvi, també tinc molt bons records d'altres professors de primària, això també a secundària i a l'universitat. El que passar és que el professor/a que tens quan ets més petit i tens un record especial. Nosé om dir-ho, al batxillerat també tinc un record sobretot d'una professora que em va orientar molt cap al meu futur laboral, però el record és diferent.
Cal dir que totes les pel·lícules que em han veient al llarg de l'assignatura m'han fet reflexionar i estar entusiamada encara més en la docència, cada un era una reflexió, tots eren professors molt implicats per la causa i crec que si no hi ha una implicació les coses no surten, a vegades la paruala és la perserverança. Les coses no són sempres fàcils ,al contrari, però jo penso que si ens impliquem, tenim clars els objectius que volem ens en sortirem i podrem millorar com a persones i aportar professionalment el nostre granet de sorra.
Personalment crec que la feina de mestre és una de les més importants que es troben en una societat ja que proporciona un desenvolupament del nostre context i és una de les bases per establir una bona societat en el futur.
ResponderEliminarPer tant, en una tasca tant important les persones que s’hi haurien de posar, si, hi haurien de fer per vocació ja que no sembla una feina massa complexa o això pensa la gent però si la vols fer bé, és una tasca on no et pots despistar ni un moment i sempre has de donar el millor de tu.
Un mestre sense vocació pot no acabar sent un bon mestre ja que mai acaba la seva feina després de l’horari laboral, sempre intenta millorar, no pot estancar-se i ha de tenir cura de que tot funcioni molt bé, no és només que els nens aprenguin sinó que aprenguin a ser, a fer i a estar.
En les darreres pel•lícules hem vist una gran implicació per part del mestre, una implicació que ha ocasionat la motivació dels seus alumnes efectuant un bon nivell d’aprenentatge, eren mestres que creien en l’educació i anar més enllà dels coneixements del currículum, fer que tinguin experiències vitals dins l’escola, que la vegin útil, que hi trobin el seu lloc a la vida. Per tant, la feina de mestre com he dit abans, no és gens senzilla si la vols fer bé, perquè s’han de tenir molts factors en compte ja no només a nivell acadèmic sinó que també s’ha de tenir en compte amb les persones que treballes i això ha de ser una tasca molt rigorosa i feta amb el millor entusiasme possible, no hem d’oblidar que el mestre és un model pels seus alumnes per tant no només els hem de mostrar bons aspectes cognitius, socials i afectius sinó fer que aquests aspectes els personalitzin i els potenciïn per emprendre el llarg camí de la seva vida de la millor manera possible.
Per altra banda però, considero que el sistema educatiu espanyol no està gens ben muntat ja que encara en moltes escoles s’opta per la utilització dels llibres de text, ara més que mai veiem el munt de retallades en un sector igual que en el sanitari que no hauria d’estar permès per garantir la mínima qualitat educativa. Per exemple, i responen les altres preguntes jo recordo una molt bona educació primària però a mesura que han anat passant els anys la meva formació ha estat més precària. La secundària, el batxillerat i la Universitat t’omplen de coneixements teòrics, molts d’ells sense relacionar-los amb la pràctica i ni tant sols amb la vida quotidiana per tant, contingut rere contingut sense veure una utilitat clara de tot plegat.
Considero que la professió de mestre hauria de ser vocacional, per tal de que hi hagi un bon aprenentatge per part dels alumnes és molt important l'estil i ensenyament que el professor utilitza, i això dependrà de la seva implicació a l'aula.
ResponderEliminarCom hem vist en les diferents pel•lícules durant l'assignatura la implicació del mestre és essencial per a un bon funcionament a l'aula i per tal de que els nens desenvolupin un bon nivell d'aprenentatge.
Pel que fa al sistema educatiu espanyol considero que no funciona actualment, per tant s'ha de millorar, també vull destacar que crec que les retallades no són la solució, aquestes el que provoquen és que el professors acabin desmotivant-se per la seva professió i això provoqui pitjors resultats i els perjudicats reals en siguin els nens.
En quant a l’educació primària, secundària i batxillerat considero que he rebut una bona educació, també cal dir que he tingut professors vocacionals i no vocacionals , tot i així la majoria han estat del bons. En canvi, pel que fa a la Universitat la meva sensació és de decepció concretament en la llicenciatura ja que considero que hi ha hagut mala organització i això ens ha afectat el nostre aprenentatge.
PAU LLOVERA NAVÉS
ResponderEliminarOpino que la professió de mestre és i ha de ser completament vocacional. Si es permet que exerceixin aquesta professió persones que no tenen cap interès, el que es fa es desprestigiar el col•lectiu de professors i disminuir la qualitat de l’ensenyança.
Penso que actualment això està passant. Magisteri s’ha convertit en la carrera universitària comodí que la gent escull quan no sap que triar. I això va molt en contra de totes les persones que sí que ens estem formant per fer allò que ens agrada, i que treballem o treballarem amb tota la energia i més per educar.
En aquest sentit no trobaria gens malament l’execució de proves psicotècniques per exercir, així com si fan altres treballadors de l’administració com policies, bombers, funcionaris de presons, etc.
Crec que he rebut una bona educació a primària, dolenta a secundària i millorable a batxillerat i, sobretot, universitat. Per això crec que el sistema educatiu espanyol ha de millorar i donar un salt de nivell important (només cal mirar els continguts que es feien a BUP i els que es fan ara a la ESO).
Quan parlem d’una bona educació parlem d’aquella que sap combinar una formació professional i personal. A nivell professional, forma al màxim de les pròpies possibilitats a cadascú per a que pugui exercir un treball i, a nivell personal, forma bones persones.
Crec que la professió de mestre ha de ser vocacional, encara que es necessiten unes determinades competències que no totes les persones tenen o han desenvolupat.
ResponderEliminarGarcía Garrido afirma que “no tot el món serveix per aquesta professió, en contra del que tant sovint es creu; fa falta tenir el perfil personal adequat”.
Amb això, vull dir que, per molta vocació que tinguis, també necessites tenir un tipus de personalitat, una manera de ser i d’actuar concreta, que moltes vegades s’aprèn o es perfila mitjançant l’experiència. De totes maneres, crec que sense vocació, seria impossible realitzar tots els esforços que requereix el ser mestre/a.
En relació a sí crec que s’hauria de millorar el sistema educatiu actual, penso que clarament sí. La nostra educació està estancada: els continguts, la metodologia, els professors, etc. gairebé no han canviat des de fa molts anys i sí han canviat, ho han fet de manera superficial. Òbviament, la societat sí que ha canviat, per tant, l’educació (com a reflex d’aquesta societat) també hauria de fer-ho i acordar-se als temps què estem vivint.
Seguint aquesta línia, encara que considero que la meva educació a primària ha estat bona, crec que la de les següents etapes educatives hauria pogut ser molt millor, sobretot la de la Universitat, que tret de la que m’han ofert alguns professors comptats, ha estat bastant dolenta i escassa. Crec que tots ens hem trobat davant de masses professors que només venen a fer la classe i marxen, sense cap interès en nosaltres ni en l’assignatura que estan donant, i això influeix notòriament en l’aprenentatge i motivació dels alumnes.
Per últim, no crec que la qüestió sigui el fet de que hi hagi alumnes dolents, sinó professors que no es preocupen de conèixer els alumnes i extreure les potencialitats d’aquests, a part de que l’educació sempre va encarada a un cert tipus d’alumne estàndard, obviant la necessitat d’adaptar-la a cada personalitat, estil d’aprenentatge i intel•ligència de cada nen/a.
Adrián López
ResponderEliminarLa professió de mestre ha de ser vocacional ja que si no és així pot passar que aquest professional no dóni una bona educació als seus alumnes, perquè ser mestre i professor també encara que alguns creguin el contrari no consisteix unicament en donar continguts, i més ara en el context que vivim amb moltes famílies desestructurades o no, però que no fan el suficient acompanyament als seus fills i aquests nens troben en els mestres i companys de l’escola la figura que no ocupa la família.
D’altra banda, crec que he rebut molt bona educació a primària. A secundària, batxillerat i la universitat crec que la qualitat d’aquesta educació ha depés molt del professional en qüestió.
Un aspecte al que no feu esment i que m’agradaria anomenar en relació a això últim que comentava és que penso que en les oposicions de mestres s’hauria d’avaluar també l’estat psicològic dels candidats, ho dic des de l’experiència d’haver aprovat unes oposicions i pensar en què la manera en què he estat avaluat jo solament ha servit per veure que sóc capaç “d’empollar” i dur a terme una unitat didáctica però en tot moment sense nens (en el meu cas). Per tant, penso que són molt millorables aquestes oposicions, ja que anem a tractar amb nens i, per tant, han de ser un tipus d’oposicions diferents i d’altra banda, crec que s’ha de tenir en compte l’estat psicològic dels candidats, perquè no tothom pot treballar amb nens i fins al moment aquest aspecte no s’ha tingut en compte.