La idea que presentem dels f
actors poc gratificants en la
professió, en particular en el Sistema; GARDNER ens convida a apreciar
les diferents intel · ligències
humanes. A la pel·lícula ens mostren un institut
on l'alumnat té possibilitats de desenvolupar -segons
gustos, necessitats, capacitats-
arts diferents: cant,
instrument, representació, ball, esport .... La crítica
al sistema educatiu és vil: davant la manca de
recursos econòmics tots no aprecien de la mateixa manera les oportunitats dels alumnes.
Tampoc la dedicació del professorat, ni la
gratificació per la seva tasca. Simplement
se suprimeixen matèries aparentment no tan importants
ni imprescindibles per al seu desenvolupament
personal i acadèmic. Des d'un jurat que representen
l'especialització, l'enteniment de l'ensenyament, educació i integritat de la persona, no accepten els arguments del professor Holland, només
aprecien les retallades i una situació a salvar
per la via econòmica. Són els càrrecs que, teòricament,
obren vies per
ajudar en els joves, són els
que desenvolupen els recursos, són els càrrecs amb els
que pot comptar que
entenen d'educació i ensenyament
i aposten fort
pel desenvolupament íntegre de
les persones per aconseguir
cada vegada més una futura societat motivada, desenvolupada, estimulada, participativa, emocional, carismàtica, activa, racional,
crítica, feliç. Si
els dirigents més poderosos
no creuen en el desenvolupament dels
valors fonamentals, de qui dependrà l'ajuda
per als professors amb do de
ensenyament, amb vocació,
amb ganes de canviar el món, de construir una societat millor, de construir persones vàlides?
Una proposta per a convidar a tothom a reflexionar sobre si això ho podem
traslladar al nostre Sistema Educatiu, i més actualment amb totes les
retallades que han fet i volen fer, com es queden els projectes iniciats per
molts professors, centres o equips que actuen en benefici de l'alumnat, qui els recolza de dins del Sistema, amb qui
poden confiar que els hi reconeguin la labor que es fa o es sumia fer? Realment
dins del Sistema es va a una? Realment dins del Sistema s'aposta per un cavi
beneficiós? Realment els dirigents que ajuden a marcar el camí s'aproximen a la
pedagogia i aposten per un futur amb persones felices? Ha canviat molt el Sistema
que ens presenta la pel·lícula a l’actualitat? ...
Realment penso que hi ha factors poc gratificants en la nostra tasca com a professionals de l'educació i més en l'actual moment que estem vivint, un moment de crisi en el que ens estan prenent moltes condicions amb les quals comptavem i que eren molt positives, com retallades de sous, menys temps de període de maternitat, els sexennis ens els passen a pagar tres anys més tard,...a més encara pobre del que es queixi. Doncs és una realitat amb la qual ens trobem i que per desgràcia haurem de passar i adaptar-nos-hi de la millor manera possible, això si,estem en tot el dret d'estar enfadats i de fer-ho saber. La feina segueix essent la mateixa i les condicions no, així que potser tampoc que no ens exigeixin el mateix...quin mal pot arribar a fer tot plegat, persones que treballem en la pública i que poc a poc ens van "retallant" qualitat de vida,...segur, segurissim que repercutirà en la qualitat de l'esnenyament, perquè estem dolguts, desmotivats, desil3lusionats i ens sentim que s'estan aprofitant potser massa de nosaltres.
ResponderEliminarcomparteixo la totalitat del text de la Gemma, i a aquesta situació política i econòmica uniria també la família, molts cops hem parlat de la importància de mantenir la família implicada, "mantenir" abans les famílies ni s'havien d'implicar ni mantenir, formaven part de la vida de l'escola de forma voluntaria i espontànea, en canvi ara nosaltres hem de lluitar per a que en formin part i no es desentenguin de la educació dels infants (parlo sempre de forma genèrica)
ResponderEliminarconsidero que si, en aquesta professió, com en totes hi ha aspectes desagradables i poc gratificants, però que pel motiu que sigui no es valoren dins la tasca del mestre i solament es veuen els suposats 3 mesos de vacances, un sou super alt, que ja m'agradarà veure quan rebi la meva 1a nòmina i que a partir de les 5 de la tarda ja no tenim res mes a fer... m'agradarà veure també quantes de nosaltres hem de quedar.nos ja sigui a l'escola o a casa corregint, programant, creant projectes, etc...
Elisabet Vidal
ResponderEliminarEvidentment que hi ha factors poc gratificants en aquesta feina! No cal fixar-nos tan sols en aquests temps de crisi, sinó que fins i tot (no fa pas tant) dins de l'escola moltes vegades havies d'anar contra corrent i lluitar contra els teus companys perquè s'adonessin que estaven reproduint allò que tant criticaven. Doncs bé, això fa que ara, ells mateixos critiquin el que succeeix amb la crisi i el fet de perdre recursos, però moltes vegades em plantejo: abans els recursos que es tenien s'aprofitaven?
Jo, com la Gemma, penso que hem de reivindicar els nostres drets i fer públiques les nostres queixes, però abans sempre hem de reflexionar si la feina s'ha dut a terme de manera racional, o hem aprofitat com ens ha vingut de gust allò que ens havien donat.
M'enfado quan penso que aquestes retallades encara limiten més el canvi, però si només em fixés en la part negativa possiblement agafaria una depressió! S'ha d'intentar mirar sempre en positiu tot allò que ens succeeix, i penso que precisament ara ens adonarem que cal aprofitar al màxim el que tenim i invertir-ho de la millor manera.
Pel que fa al tema de les retallades, aquí us deixo un vídeo molt il·lustratiu del que ens arribarà a succeir a nosaltres (esperem que no sigui així, però crec que el camí serà cap aquí).
http://www.youtube.com/watch?v=wz33IebBj38
Dins l’aula les emocions són presents en tot moment. En cada resposta, en cada acte o moviment. Les emocions positives multipliquen les connexions del cervell, faciliten la formació de noves vies neurals i per tant influeixen en aspectes tant importants com els processos d’aprenentatge o l’eficàcia del treball (Damasio, 2001). Les emocions negatives en canvi, inhibeixen moltes vegades l’aprenentatge, perquè estan associades a por, neguit, estrès, baixa autoestima,...
ResponderEliminarTrobo que de vegades, se’ls dóna tant poca importància a aquests estats d’ànim, que pels nens i nenes acaben convertint-se en quelcom que no s’ha de manifestar a l’escola. Sembla que a l’escola s’hi va a estudiar, a aprendre, i res més. Ni a riure, ni a plorar, tal i com dècades endarrere succeïa.
Quan he tingut oportunitat de veure la llàgrima d’un alumne lliscant per la seva galta, he estat feliç. I no per la seva preocupació, sinó perquè això l’ha dut a ser atès, a intentar ésser comprés. Però, i quan un alumne és feliç, no se l’ha d’atendre i compartir tal felicitat?
Realment, no trobo les paraules adients per expressar el que al cap i a la fi és una necessitat en l’escola actual, i tot i que cada cop està més saciada, encara queda molt camí per recórrer. I és que a l’escola s’ha d’educar emocionalment. Segura (2006) afirmà que amb el pas dels anys, els alumnes possiblement, no recordaran els continguts que se’ls han ensenyat, però sí, les emocions que van sentir quan els van aprendre.
Goleman (1995) ja parlava de la necessitat d’aquesta alfabetització emocional i segons ell, el que s’ha de pretendre amb aquesta és ensenyar als alumnes a entendre i dominar les seves emocions tot desenvolupant una correcta intel•ligència emocional.
Els objectius que la seva proposta persegueix amb la implantació de l’educació de la intel•ligència emocional a l’aula són els següents:
1) Detectar casos de pobre execució en l'àrea emocional.
2) Conèixer quines són les emocions i reconèixer-les en els altres.
3) Classificar-les en sentiments, estats d'ànim...
4) Modular i gestionar la emocionalitat.
5) Desenvolupar la tolerància a les frustracions diàries.
6) Prevenir el consum de drogues i altres conductes de risc.
7) Desenvolupar la resiliència
8) Adoptar una actitud positiva davant la vida.
9) Prevenir conflictes interpersonals
10) Millorar la qualitat de vida escolar.
Sabent això, considero ingrat que aquesta atenció tant bàsica i necessària no es pugui dur a l'aula per falta de temps i cada cop més. Hi ha mestres que tampoc mostren interès en respectar les intel·ligències emocionals individuals més potenciades o en l'afectivitat dels seus alumnes de la qual parlava anteriorment, però... i els que estem interessats a fer-ho? Com ho durem a terme? Com ho farem? NO HI HA TEMPS.
Actualment treballo amb adults i el que té un valor més possitiu per mi és l'atenció individualitzada que puc donar-los a cadascun d'ells, com alumnes amb necessitats diferents i amb requerements diferents quant a consells, atenció, emocions... Estic d'acord amb les meves companyes, les retallades aconseguirant que no només els professionals ni estiguin satisfets amb la seva professió sinó que l'escola pública torni a ser l'escola dels 60... sense la superioritat dels mestres cap als alumenes, però si a nivell pedagògic... sense recursos sense motivació... sense l'esperit escencial per desenvolupar aquesta tasca.
Doncs sí, el factor econòmic és un factor poc gratificant en el món de l'educació. I no parlo només dels sous (que seria una qüestió a part) sinó que un projecte educatiu ric i que pensi en una educació respectuosa per l'alumne necessita d'una aportació econòmica decent en concepte de materials i d'infraestructures. Els dirigents haurien de fer un acte de reflexió. Quin tipus d'educació volem? una educació que reprodueixi els models de fa 200 anys, en els quals es necessiten diners per comprar taules, cadires, pissarres, regles i poca cosa més? O volem realment alumnes amb capacitat de reflexió, amb capacitat de raonament, que tinguin al seu abast material divers que els permetin qüestionar-se moltes coses?
ResponderEliminarLes escoles, els nens, s'han de perdre oportunitats pels temes dels diners? No es podria "retallar" d'altres bandes i no del futur d'aquesta societat?
És molt interessant el debat que s'ha encetat i automàticament em ve a la ment el següent discurs d'en Ken Robinson:
ResponderEliminarhttp://www.youtube.com/watch?v=4-zQQ2KNuT0
Estic totalment d'acord en els comentaris anteriors, actualment ens trobem en un moment que poques feines són gratificants... Aixecar-te cada dia i pensar si el mes següent continuaràs treballant és un factor de desmotivació que també suposo que es transmet a l'aula.
ResponderEliminarTambé cal dir que com a professionals de l'educació hem de positius per tal de poder transmetre als alumnes bones sensacions i agilitzar al màxim la situació ja que ells no ens son responsables.
Siguem optimistes i lluitem pel nostres drets!
Hi ha molts factors negatius: la formació pedagògica és curta i deficient, els professors són poc valorats en la societat, el context organitzatiu deixa molt que desitjar, pocs recursos, augment de conductes disruptives, poques recompenses econòmiques i socials, etc.
ResponderEliminarMalgrat això, existeixen professors en altres parts del món en condicions molt més dolentes que la nostra: pitjor formació, recursos precaris, salaris miserables, etc. que segueixen amb la seva feina amb entusiasme i il•lusió. Amb això no vull dir que no s’hagi de lluitar per unes condicions millors i per un exercici professional digne, però tampoc no basar-nos en aquests fets per tal de justificar una mala educació, un pessimisme i una resignació permanent. En definitiva, la dificultat és pot viure com un càstig o com un repte.