* Paper i /o funció del professor a l'aula

Tot professor té un estil, és a dir, un conjunt d'orientacions i actituds que descriuen les preferències d'una persona quan interactua amb el medi.

Les diverses tipologies quant a les diverses maneres d’ensenyar han donat lloc a una sèrie de models on cada docent pot identificar-se i ajustar-se segons el seu comportament.

Tenint en compte, les diverses etapes d’en Holland, podem dir que inicialment s’identificava més amb un estil autocràtic (segons Lippit i White). Ell decidia les activitats o les tasques a realitzar (agafeu el llibre per la pàgina “x”; No marxareu fins que la lliçó quedi ben apresa... ). Ell prenia totes les decisions, se’l veia distant amb el grup i a l’hora d’avaluar ho feia de forma individualitzada i en ocasions ho feia davant del grup (Aquests exàmens són patètics!; en Sr. “x” diu que...)

En conseqüència, els alumnes no mostraven ni participació, ni motivació, ni ganes per aprendre. Tant sols, se’ls veia avorrits i apagats.


Resultat: clima tens i conflictiu, no es potencia el treball creatiu, les produccions son de menor qualitat.


Segons Gordon, aquest mateix estil l'anomenaria "el tipo instrumental" on els docents orienten la seva activitat envers als objectius d'aprenentatge.

Més endavant, amb el pas del temps, l’experiència com a docent i pare de família, en Holland passa d’un estil més autocràtic i autoritari a un més democràtic.  És a dir, ara planifica les sessions, les activitats d’acord als interessos dels alumnes. Els anima a discutir, a decidir, a participar.

Per donar aquest pas tant important, en Holland és el primer que s’involucra (comença a tocar el piano apropant-se a estils de música que els hi agrada als alumnes: Rock and Roll). A més, aprèn a empatitzar, a posar-se al lloc dels alumnes. La qual cosa, afavoreix la comunicació i transmissió de missatges i idees entre docent -discent i de retruc, millora el clima, i la relació entre ambdós usuaris.


Resultat: més originalitat, més cooperació, més motivació, produccions de major qualitat


Tanmateix, segons Gordon, Holland opta per un estil més "instrumental expressiu", ja que pretén combinar l'interès per l'ensenyança amb la seva inquietud per les necessitats dels alumnes.




Els estils d'ensenyament- aprenentatge es veuran influïts pels estils de pensament que tinguin els propis docents. En funció de com processi el professor la informació, les relacions i /o activitats tindran un caire o un altre.

OBJECTIU CENTRAL:  s'ha d'establir una connexió entre tasques+ capacitats+ estils.


Si apareix aquesta connexió, el rendiment esdevé qualitativament millor.


Al capdavall, tenint en compte la manera de ser, de pensar i actuar del professor Holland arribem a la conclusió que el seu paper com a docent es perfila com a quelcom mediador, ja que:

• Crea una atmosfera adequada que permet ajudar a l'alumne a resoldre els problemesm, accentuant més els èxits que no els errors.
• Ajuda a que l'alumne accepti el que pugui representar "x"problema
• Els deixa que ells mateixos (alumnes) construeixin els seus procediments. Orienta, hi ha feedback, però en cap moment dóna la solució.
• Fonamenta la discussió, l'intercanvi d'idees...qualsevol cosa que pugui aprendre de l'experiència.

A mode de conclusió, us volem fer partícips d'alguns articles que trobem interessants. Alguns d'ells són:

-Mestres del Segle XXI escrit per la mestra Lynnette García a l'Avantguarda de l'Educació i que ens  ha semblat  molt interessant per conèixer i poder canviar i adequar la pràctica educativa dels nostres temps actuals.

Tota acció del mestre ha exigit una transformació profunda i transcendental al llarg de la història de l'educació. L'educació de cara als temps moderns es fonamenta en l'ideal de perfeccionament tant de l'home com de la societat.

El mestre ha de ser conscient del seu rol. La seva tasca principal és educar als seus alumnes i la seva gestió ha d'estar centrada en el desafiament que comporta transmetre un cúmul de continguts a cada alumne.

El docent ha d'estimular en l'educand el desenvolupament físic, emocional, intel·lectual, social, ètic i espiritual. A través dels temps el mestre és vist com un model de la societat.

Davini (1997) indica que el mestre ha de buscar el seu continu creixement professional. Per a un bon acompliment en el seu quefer educatiu el mestre ha de pensar a enriquir el seu patrimoni professional i els fonaments del seu coneixement, destreses, mètodes educatius i pedagògics. A major educació del mestre major seran els beneficis en el procés de desenvolupament educatiu i cognitiu dels seus alumnes.

Freire (1993) diu que el mestre no ha de deixar a un costat el que l'estudiant porta amb si de la seva comprensió del món; la seva manera de parlar, la seva manera de contar, calcular, els seus sabers entorn del seu món, la seva religiositat, els seus sabers entorn de la salut, el cos, la mort, el sexe, els conjurs, l'ambient i la tecnologia.

Per tant el mestre ha de concebre el saló de classes com el lloc on investiga, experimenta, modela, es comparteixen idees, es prenen decisions per a la solució de problemes i es reflexiona sobre el que és necessari i pertinent aprendre.

Per als estudiants d'escola primària el mestre és vist com un model que inspira confiança al qual els nens tendeixen a imitar. És un model dintre del procés d'ensenyament i aprenentatge dels estudiants.

Això significa que el mestre, en l'escenari educatiu haurà de modelar conductes dignes, pertinents, valuoses i apropiades d'un individu degudament educat. Per aquesta raó el mestre ha de reflexionar sobre les seves debilitats i fortaleses amb el propòsit de millorar el seu acte-desenvolupament com un professional educat i altament qualificat.

D'aquí la importància que té el rol de l'educador, ja que ha de modelar un codi correcte de valors morals i intel·lectuals que són valuosos per a la societat i imprescindibles per als alumnes.

Cal reconèixer que existeixen certs elements que influïxen directament o indirectament en la gestió educativa del mestre com la cultura, els problemes socials, l'economia, la política, la geografia i l'ambient.

A més, existeixen factors propis de l'escenari educatiu com: la infraestructura, els recursos didàctics, els textos, el sistema d'avaluació, el currículum, el control de grup, la disciplina, l'organització escolar, entre altres.

Davini (1997) diu que davant d'aquest panorama sorgeix la preocupació per la qualitat de l'educació i considera l'impacte del paper que ocupa el mestre en el procés d'ensenyament i aprenentatge, doncs, el mestre ha d'equipar-se cognitivament per a superar les limitacions pròpies de l'escenari educatiu.

El mestre davant un món globalitzat, s'ha de renèixer a si mateix com un estudiant per a tota la vida. Encara que la imatge del mestre ha canviat al passar dels temps igual que la seva mentalitat i les seves necessitats professionals. El mestre ha d'aspirar a continuar estudis post-graduats amb el propòsit d'adquirir eines teòriques, pràctiques didàctiques i tecnològiques modernes que l'ajudin a enfortir la seva labor.

Igualment forma el sistema educatiu actual sol·licita un mestre diferent. Un mestre que posseeixi cultura i que es distingeixi com a professional idoni i degudament preparat que pugui impactar de manera positiva la societat, l'escola, el currículum, la planificació de l'ensenyament i sobretot la vida dels seus alumnes.

El mestre altament qualificat es caracteritza per tenir coneixement ampli sobre el creixement, el procés de desenvolupament i aprenentatge de cada nen. D'aquesta forma posa en pràctica noves estratègies i tècniques d'ensenyament, que aportin positivament el procés educatiu i d'aprenentatge dintre de les de classes. Freire assenyala que un mestre qualificat davant un món globalitzat és capaç d'adaptar-se a l'ús de l'espai, els materials i a l'ús i maneig del temps segons les necessitats dels estudiants.

Un pedagog altament qualificat té l'habilitat de comunicar-se eficaçment amb els nens, amb els seus col·legues, amb els pares a dins i fora de l'escenari educatiu. Té interès a treballar en cooperació i col·laboració amb altres. Estableix i entén programes educatius eficaços. Un mestre ben preparat utilitza una varietat de destreses, estratègies i mètodes d'ensenyament que estimulen l'aprenentatge de tots els estudiants.

Segons Freire el mestre que domini les àrees abans esmentades és un educador capaç d'autoevaluar la seva tasca, implementa i és un ens que propicia canvis.

En ple segle XXI el sistema educatiu, la societat, els pares i els alumnes reclamen per un mestre idoni, culte i degudament preparat que serveixi com a factor de canvi. Un professional, educat que faciliti i guiï els seus alumnes pel camí del saber.

El mestre que la societat d'avui dia cerca ha de ser realment un professional compromès capaç de generar canvis quant als processos de capacitació i investigació en les escoles del seu país, estat i nació.

Tot aquest plantejament pretén ser un qüestionament radical sobre les perspectives del mestre per a un futur que té la intenció de no caure en cap idealització o fantasia sobre el mestre perfecte.

L'educació per ser dinàmica no necessita mestres perfectes sinó mestres d'avantguarda. Mestres que busquin constantment renovar els seus coneixements amb el propòsit d'ajustar-se als canvis d'un món tan dinàmic com el que vivim.

Algunes opcions per a estimular la capacitació contínua del docent idoni, preparat i d'avantguarda són: l'educació continuada, seguir estudis post-graduats, realitzar investigacions de les pràctiques docents, pertànyer a equips d'investigació, dissenyar currículum, estimular l'ús de la tecnologia en el procés d'instrucció i rebre la supervisió adequada de professionals de l'educació.

L'educació contínua es refereix a cursos, tallers, orientacions i ensinistraments a curt termini sobre temes d'interès actual que oferixen les institucions d'educació superior sobre amb la finalitat d'ajudar en la formació, capacitació i preparació del docent.

L'educació contínua facilita coneixements, experiències, idees i aportacions de col·legues així com d'experts en l'escenari pedagògic.

Els diversos serveis d'educació contínua busquen aportar idees als educadors perquè aquests puguin adquirir un enfortiment del saber general.

El mestre és un estudiant per a tota la vida i ha de temperar els seus coneixements a l'avantguarda i demanda dels temps. Un bon professional busca continuar la seva capacitació professional en una institució universitària acreditada de la seva preferència per a continuar estudis post-graduats en l'àrea de la seva especialitat.

Un mestre amb estudis post-graduats enriqueix, creix dintre de la seva carrera magisterial,  fomenta canvis positius en el sistema educatiu del seu país.

Els equips d'investigació docent fomenten la responsabilitat del mestre i estimulen la revisió i reflexió del treball que realitza.

Per mitjà de la sistematització i la investigació el docent amplia els seus marcs d'interpretació i pot aportar idees per a millorar la seva labor educativa. Al seu torn pot desenvolupar i construir teories i pràctiques dirigides a la innovació mitjançant la implantació de programes i propostes educatives.

Les investigacions i pràctiques docents han d'alinear-se, estudiar-se i comprendre's en el context institucional i sociocultural en cas contrari cauríem en un enfocament tradicional, sense pertinència i buit. Els equips d'investigació buscaran sempre solucions pertinents als problemes actuals que atempten en contra del procés educatiu.

En relació a aquest tema Carr (1996) expressa que en les institucions formadores de mestres busquen crear el caràcter reflexiu, crític i investigador que és un mitjà per al creixement acadèmic individual i col·lectiu. Es generar i produir ens de canvis positius, idonis i preparats per a presentar solucions davant els problemes educatius d'avui.

El mestre és considerat un dissenyador de currículum instruccional  Goodson (2000) assenyala que el mestre selecciona el tema o temes d'estudi i les estratègies d'ensenyament partint de les necessitats i interessos dels seus estudiants.

Al seu torn l'educador ha de considerar les necessitats de la societat i les recomanacions que formulin els investigadors, coneixedors i especialistes de currículum. El coneixement i domini que el mestre té dels estudiants al seu càrrec li permetran prendre decisions curriculars adequades i ben informades.

L'educador d'avantguarda ha de conèixer i saber manejar els diversos mitjans tecnològics. El conèixer i manejar la tecnologia educativa i informàtica ajudarà al mestre a preparar programes de capacitació i actualització del docent.

El mestre per tant ha de conèixer sobre l'ús i maneig dels videos, programari, discos compactes, càmeres digitals, entre uns altres. Sánchez (2000) puntualitza que la tecnologia és una eina molt poderosa doncs els seus efectes depenen del seu ús, maneig i enfocament pedagògic d'acord als objectius del programa d'ensenyament.

Això significa que el mestre ha de dominar i conèixer l'ús de la tecnologia educativa i informàtica ja que aquesta ha de complementar-se amb la construcció del pensament crític. Una vegada els mestres coneixen els beneficis de la tecnologia poden implantar-la amb els seus alumnes a l'aula.

El mestre ha de modificar la seva percepció en relació al rol de la supervisió dintre del procés educatiu. La supervisió arriba a l'aula per a ampliar el que ocorre l'aula. La supervisió és un ens col·laborador i un ens facilitador d'estratègies i suggeriments educatius que redunda en benefici dels nens.

La supervisió és un aliat que facilita tècniques que promouen canvis positius en el procés d'ensenyament i aprenentatge així com en l'escenari escolar.

Latorre (2003) estableix que el mestre d'avui s'enfronta a grans desafiaments. La societat és dinàmica i es troba dintre d'un món canviant. Per tant és imperatiu que els mestres es preparin des d'una perspectiva de formació constant.

El docent ha d'entendre que com a educador del segle XXI és responsable del seu acte-formació, acte-desenvolupament i acte-aprenentatge. Els mestres són éssers humans que treballen per a la formació d'altres éssers humans.

Al seu torn els mestres són estudiant per a tota la vida. I tenen en les seves mans la responsabilitat d'enfortir el seu rol actualitzant els seus coneixements, destreses, mètodes, estratègies, teories i pràctiques pedagògiques. És pertinent fomentar l'ús de les eines didàctiques-tecnològiques modernes que permeten enfrontar els reptes de la nostra societat.

El sistema educatiu i la societat necessiten mestres compromesos que posseeixin una cultura general que els distingeixi com a professionals idonis, degudament preparats a l'avantguarda dels nous temps.

El mestre avui dia ha d'enfrontar-se al desafiament d'ensenyar als seus estudiants mitjançant una educació ajustada als canvis que enfrontem en el quefer educatiu.

La societat del segle XXI necessita i cerca mestres compromesos que serveixin de model per al desenvolupament integral dels estudiants que són el futur de la nostra societat, la nostra nació i el nostre món.

13/05/2012

Maestros: en busca de la autoridad perdida

¿Qué ha pasado para que en unos años la figura del profesor haya pasado de ser una voz respetada por alumnos y familias a ser una figura con una autoridad más que cuestionada? Hay que distinguir entre el poder que ejerce el docente y la autoridad que le otorga el liderazgo pedagógico. Esta autoridad hace falta ganársela cada día mediante la relación educativa y, al final, será reconocida

                - Redibujar la figura del docente (PEP ALSINA MASMITJÀ)

La educación es una prioridad política y social que debe asegurar el bienestar y éxito de todos los estudiantes como resultado de un trabajo en red donde todos los actores cooperan. Aquí, la familia y el maestro son esenciales porque están en contacto permanente con los niños. Pero es el maestro quien tiene el conocimiento científico necesario para ayudar al alumno a progresar académicamente y para detectar cualquier circunstancia que afecte a la vida del niño (problemas familiares, maltratos, etc.) porque toda la población pasa por la escuela. Un motivo por el cual toda la red debería tener plena confianza en el maestro.

A menudo se debate sobre los factores que hacen perder autoridad al maestro, pero no es autoridad mal entendida lo que el maestro necesita, ni es autoridad lo que a los alumnos se les tiene que imponer, sino trabajar para que alumnos y maestro ganen en competencia, liderazgo, confianza, respeto.

Al preguntarnos sobre la autoridad del maestro debemos pensar, excepto en casos extremos, que, quizás, la autoridad es un concepto cambiante. Es cierto que, desde antaño, se ha criticado el menosprecio manifestado por los jóvenes respecto a la autoridad. Autoridad proviene del latín auctoritas, similar a liderazgo y alejado de potestas (poder). Visto así, el maestro no puede ser autoridad (en el sentido de poder) o autoritario porque, como afirmaba Herbert Spencer, la libertad es la base de la educación: "Educar es formar a personas aptas para gobernarse a sí mismas y no para ser gobernadas por otros".

Algunas afirmaciones crean espejismos erróneos de un maestro-técnico-burócrata cuando, al contrario, el trabajo del maestro parte de trabajar las emociones, esenciales para el cometido educativo. Si se ve su tarea solo técnica se activa el desprestigio debido a la creencia de que le falta vocación y compromiso. Como en todos los campos hay de todo, sin embargo, nadie aguantaría en este trabajo más de dos años sin vocación y compromiso: en 40 años de carrera habrán pasado por las manos de un maestro miles de alumnos que lo obligarán a tomar de tres a siete decisiones críticas por minuto que, para bien o para mal, marcarán el futuro de nuestros niños.

La autoridad del maestro pasa por un pacto social y deontológico estables. En función de eso, hace falta que el maestro sea evaluado rigurosamente, con el reconocimiento adecuado. Al evaluarlo comprobaremos que hay maestros sobresalientes en las aulas y que nuestros hijos e hijas están en las mejores mentes de la sociedad. Es muy fácil evaluar la tarea de un maestro, sólo hay que mirar los ojos de los niños. Si chisporrotean de ilusión es que todo va bien y los tiene seducidos para querer aprender: por eso, la autoridad del maestro nace de sus alumnos.

Demasiado a menudo buscamos referentes más allá de nuestras fronteras, cuando en cualquier escuela tenemos montones de héroes. Si preguntamos a nuestros hijos e hijas, veremos que, en general, valoran a los maestros mejor que la sociedad o las autoridades educativas. La figura del maestro se reforzará escuchando a los maestros y sus alumnos. Pero también (asumámoslo si nos corresponde), comprometiéndonos; garantizando que todas las escuelas tengan la máxima y misma calidad; velando por la estabilidad política en educación; incrementando el trabajo en equipo porque la autoridad también es colectiva; explicando la tarea exquisita que, en general, se hace en las escuelas; velando para que los formadores de los maestros sean los más competentes; invitando a tertulianos a los medios de comunicación que den opiniones fundamentadas.

Se critica que los jóvenes no tienen los conocimientos que teníamos nosotros. Hoy en día, además, hay que desarrollar algo indispensable para el futuro: trabajo en equipo, creatividad, comunicación, búsqueda y selección de la información... y los maestros tienen que saberlo explicar a la sociedad. El conocimiento de hoy puede ser superficial mañana porque las tareas son más complejas y los maestros se están reciclando en este reto: gran parte de aquel conocimiento se encuentra a dos segundos de un clic y tenemos que integrar otros más adecuados a las exigencias del futuro, justamente porque no sabemos qué nos exigirá este futuro. Como decía John Dewey, "si enseñamos a los estudiantes de hoy como enseñábamos ayer, les estamos quitando el mañana". Por eso, también, es indispensable el maestro: sólo entre él y los alumnos se puede construir el nuevo conocimiento y transformar el mundo. Para Paulo Freire, "la educación no es la palanca para transformar el mundo... porque podría serlo".

La apuesta por la autoridad del maestro es la apuesta por el futuro y por nuestros hijos. Les estamos dejando un mundo difícil de arreglar: hace falta, urgentemente, que pongamos todos los esfuerzos en que la formación de nuestros hijos e hijas sea de calidad, pues lo necesitarán para arreglar lo que hemos estropeado. Recordemos el dicho: "La docencia es la única profesión que crea todas las otras profesiones". ¿Existe algún otro camino que no sea la educación y no pase por los maestros?

P. ALSINA MASMITJÀ, secretario de la, Facultad de Formación del Profesorado de la Universitat de Barcelona

                    - La autoridad del liderazgo (ENRIC ROCA CASAS)

Resulta una constante histórica reprochar al presente la pérdida de determinadas características pretendidamente positivas del pasado. Sucede en todos los campos y es tan antigua como la propia historia de la humanidad. Hace cuatro mil años en Babilonia ya decían que "la juventud de ahora no será nunca como la de antes"; o en tiempo de Sócrates ya se afirmaba que "nuestra juventud no hace caso de las autoridades ni tiene ningún respeto por las personas mayores".

Cuando ahora oímos que nuestros maestros han perdido la autoridad de sus alumnos, que hay que recuperar la consideración que anteriormente tenían, ¿estamos expresando un problema nuevo o quizás sólo estamos reproduciendo reproches seculares y poco originales? Sin ningún tipo de duda, no es cierto que todo tiempo pasado fue mejor, ni socialmente, ni mucho menos educativamente. El pasado lo solemos filtrar desde una memoria selectiva que idealiza lo que anhela y olvida lo que desprecia.

Dicho esto, hoy el respeto al maestro no es el mismo que hace veinte, treinta o cuarenta años. La autoridad vinculada al poder social del profesor se ha debilitado. Ahora bien, hay que distinguir entre el poder que ejerce el docente, que le viene dado institucionalmente, y la autoridad que le otorga el liderazgo pedagógico, algo mucho más relevante. Esta autoridad se la tiene que ganar todos los días con la relación educativa y, al fin, será reconocida por alumnos y familias.

Por lo tanto, las medidas para reforzar la pretendida autoridad del profesorado por la vía de un mayor reconocimiento jerárquico de su poder institucional podrá conseguir, quizás, disuadir ciertos comportamientos antisociales pero no recuperará el respeto o liderazgo educativo si este se ha debilitado o, peor, si no se ha sabido ganar nunca.

Habrás que preguntarse si la actual función profesional que le exigimos al maestro y profesor hace realmente compatible que pueda ejercer, en el aula, un liderazgo basado en el reconocimiento de su ascendiente ético y ejemplar hacia los alumnos. Entre todos tenemos que favorecer la viabilidad y vigencia (formación, autonomía, confianza) de la figura de un docente comprometido con el trabajo, competente académicamente, cercano a sus alumnos y garante de la creación de un clima de aula que haga posible la convivencia, el aprendizaje y también, como consecuencia -no a priori-, posibilite unas relaciones de total respeto entre todos los miembros de la comunidad escolar desde la autoridad ganada y, eso sí, ejercida con plenitud de convencimiento y grande capacidad de liderazgo.

E. ROCA CASAS, coordinador de Edu 21 y profesor de la facultad de Ciencias de la Educación (UAB)