Reflexionem, actuem i lluitem per obtenir l' educació que volem!
2- Fent una introspecció en nosaltres mateixos, reflexionem: qui sóm, què tenim i què podem aportar per aconseguir l'objectiu?
3- A nivell individual,i com a futurs professionals del món educatiu, quina finalitat creieu que té l' educació, com penseu que s'ha de transmetre els coneixements, i quin és per vosaltres el millor escenari per transmetre-ho?
- Ho porteu a la pràctica? en cas de resposta negativa, que us impedeix fer-ho?
DECÀLEG D'UN BON PROFESSIONAL DE L'EDUCACIÓ
atenent a la pregunta 1, com a psicopegdagogs podem cercar tots els recursos a partir de les necessitats i interessos dels usuaris. Si fem la cerca a partir de la creativitat farem actuacions i intervencions novedoses que poden crear un impacte diferent, i aportar una nova visió.
ResponderEliminarMolts ho han intentat i alguns ho han aconseguit i altres no...seria partir del recull d'èxits i fer-ne la valoració.
En la pregunta 2: sobre l'objectiu d'aconseguir una educació digna i eficaç hem de tenir clara la nostra identitat com als futurs educadors professionals qui donarem tot el nostre potencial, ganes i coneixement per conduir i reconduir qualsevol intervenció, amb tot alló al nostre abast a què li poguem donar funcionalitat o atorgar utilitat.
Per contestar la tercera, parlaré com a professional abans com a "alumna-estudiant": podem fer tot alló que ens proposem i solventar qualsevol dificultat que se'ns plantegi si esgotem tots els nostres recursos per tal d'assolir una execució plena i integra en cada tasca que realitzem. TOTS els professors de les pel·lícules són ambiciosos, d'idees clares i amb esperançes amb els alumnes, entorn i ells mateixos... una persona amb vocació amb entusiasme... pot ser capaç de moure muntanyes i cada errada serà un nou objectiu, un repte que ens farà ser més competens i experts.
Anna Martínez Morell
un decàleg de caraccterístiques podria contemplar:
ResponderEliminarpersistent
pacient
professional
competent
constant
expressiu
emotiu
inquiet-creatiu
cooperatiu
incentivador
[...] entre d'altres
Anna Martínez Morell
Nosaltres l’únic que podem fer es partir dels nostres alumnes com a persones donant els recursos que necessitin com també treballar a l’aula a través dels seus interessos en lloc del que hem de fer estrictament, per intentar captar la seva atenció. Per aquesta raó com a professionals hem d’anar evolucionant i buscar les maneres possibles per impactar amb els alumnes creant un nou enfocament a la nostra feina. Per exemple si els alumnes estan a la ultima amb les noves tecnologies nosaltres intentarem integrar-les a les aules.
ResponderEliminarNosaltres tenim com a objectiu el desenvolupament integral dels nostres alumnes, per aquesta raó hem de tenir clar, qui som, que tenim que fer en la nostra feina..... per tal de aportar tot el necessari per al compliment de l’objectiu que volem arribar. En aquest punt fa referència a la pregunta dicotòmica anterior que si nosaltres no som avilés, no podrem ajudar als nostres alumnes. A més hem de tenir coneixements per poder solucionar totes les possibles situacions que ens poden sortir a l’aula o inclús a les hores del pati....
La finalitat de la tasca docent es realitzar el desenvolupament de les capacitats dels alumnes que tenim al davant, tinguin o no dificultats de la forma més eficient i eficaç, no perquè tinguem molts recursos la feina serà millor. A més com a professionals hem de tenir uns aspectes molts clars com són l’objectiu que ens hem proposat a la classe, el criteri d’avaluació, com ho aprenen, no els hem de dir mira així es talla, sinó que els hem de proporcionar activitats on l’alumne aprengui realment.
Ho he intentat posar en pràctica al llarg dels meus dos anys com a docent, però tot i que s’intenta hi ha aspectes que no es poden canviar d’un any per un altre, ja que els meus alumnes han estat escolaritzats segons uns criteris que costa trencar. Però quan ho aconsegueixen es troben molt contents de haver arribat a aprendre d’una forma diferent i divertida.
1. Fundamentar la confianza y la cordialidad entre los compañeros/ alumnos
ResponderEliminar2. Valorar las cualidades de los alumnos
3. Actividades educativas en equipo, cooperativismo
4. Liderazgo positivo con normas
5. Formarte como buen profesional
6. Trabajar la pluralidad y la solidaridad
7. Conducta ética del profesor en todo momento
8. Trato de cordialidad y comprensión de la comunidad educativa (padres, estudiantes...)
9. Cumplir la palabra dada, tanto en lo positivo como en lo negativo
10. Aceptar los propios errores y responder apropiadamente a las críticas de los alumnos.
Des del meu punt de vista, com a futura professional del món educatiu i tenint en compte els diferents processos que dur a terme l’aprenentatge, considero que l'aprenentatge escolar ha de ser un procés actiu des del punt de vista de l'alumne, en el que aquest construeixi, modifiqui, enriqueixi i diversifiqui els seus esquemes de coneixement en relació als diferents continguts escolars a partir del significat i el sentit que atribueixi a aquests continguts i al propi fet d'aprendre'ls.
ResponderEliminarCal tenir clar, doncs, que l’aula és un sistema molt complex, on es posa en joc informació (i no sol la que porta el professor sinó també la que ja tenen els alumnes). Per aquest motiu és necessari aprofitar aquesta informació per transferir-la a diverses situacions, aprofitar la comunicació i els intercanvis d’idees que es produeixen de forma espontània, utilitzar els coneixements i experiències, generar emocions i relacions afectives, facilitar la interacció amb materials i recursos, valorar la utilitat del que s’està realitzant...
Els professors sabem molt bé que cada vegada s'aprèn menys dins l’aula utilitzant un llibre de text i més utilitzant altres alternatives dins l’aula o fora de l'aula . Els “bons alumnes” tenen una actitud respectuosa cap a nosaltres, però això no impedeix que aquests pensin que el més important es troba a un altre lloc. Per altra banda, els altres, els “menys bons” fan saber, a vegades sorollosament, a vegades amb la discreció, que les lliçons i els exercicis escolars no els interessa i que prefereixen “passar”. Tot i això no hi ha un canvi d’actitud, no hi ha un canvi de mirada, i es contínua, d’aquesta manera donant classes magistrals i utilitzant el llibre de text. Aquest és un dels principals problemes de l’educació. Les teories que apareixen als llibres o a la classe estan molt allunyades dels problemes rellevants de la vida quotidiana i dels interessos del propi estudiant i acaben com a coneixements difícilment connectables amb la realitat. Tot plegat no ajuda pas a fer-ho entenedor ni facilita la vida escolar. Per aquest motiu, nosaltres com a futurs psicopedagogs hem de lluitar per ajudar als docents a realitzar aquest canvi de mirada, hem d’assessorar-los i donar-los estratègies per tal de millorar l’educació d’avui en dia. No hem d’oblidar que una de les funcions principals de l’educació és ensenyar als nens a ser capaços d’adaptar-se, moure’s i viure en una societat per a tots (societat multicultural). Per aquest motiu els coneixements no poden estar deslligats de la realitat i no tenir sentit.
Però, per què no es canvia, per què no ens arrisquem? Doncs, perquè és més còmode continuar com fins ara i canviar comporta por, nervis i inseguretat. A més a més, també requereix temps, requereix ganes de treballar, d’innovar,… Per què canviar i innovar, si només que fem el mínim tenim el mateix sou i el mateix càrrec? Des del meu punt de vista alguns docents també pensen això. Veiem aquesta cita de Molière que està molt relacionada amb el que estem dient:
“Encuentro que se trata del mejor trabajo del mundo; porque lo hagamos bien o mal, estamos siempre pagados de la misma manera. Un zapatero haciendo sus zapatos no podría echar a perder un trozo de cuero sin que tuviese que pagar los platos rotos, pero en nuestro caso podemos echar a perder un ser humano sin que nos cueste nada...” Molière, El Médico a su pesar.
Per últim, pel que fa a la pregunta si ho duc a la pràctica, com ja he dit abans en l’altre debat, ho intento. Però, hem de ser conscients que quan et nomenen per realitzar una substitució, moltes vegades el mestre/a que ha agafat la baixa et deixa ja la feina preparada per fer amb els teus alumnes (que si s’ha d’acabar el llibre, fer les fitxes de la carpeta, controls...) i d’aquesta manera és molt difícil canviar i innovar una metodologia que ja et ve, gairebé, imposada.
Decàleg d’un bon mestre
ResponderEliminar- Ser capaç de crear una atmosfera de respecte mutu i de cohesió a la classe.
- Afavorir l’aprenentatge actiu i l’humor per millorar la motivació i mantenir la curiositat.
- Explicar les coses amb claredat.
- Habilitat per reflexionar sobre la seva tasca i ser capaç de canviar-la.
- Dur a terme un aprenentatge actiu on els alumnes puguin ser protagonistes del seu propi aprenentatge.
- Ser empàtic.
- Ser creatiu.
- Desenvolupar habilitats d’escolta.
- Tenir vocació.
- Saber improvisar.
Com a futurs psicopedagogs i com a professionals de l’educació, tenim en les nostres mans el regal més preuat de la societat, els infants. Aquests infants en un futur no massa llunyà seran els futurs metges, mestres, arquitectes, lampistes, conductors d’autobús i soldadors. Així doncs el que hauríem de potenciar és una educació respectuosa amb cadascun d’ells, justa i equitativa. Una educació que fomentés l’individu per sobre de qualsevol altra cosa. S’ha de potenciar que el nen esdevingui un ésser capaç, que sapigui reflexionar i qüestionar-se coses de la vida, que tingui un esperit crític i una font inesgotable de ganes d’aprendre i de saber més.
ResponderEliminarMirant-me a mi mateixa (que és des de qui puc parlar) sóc una noia que he estudiat magisteri i que el que puc aportar per aconseguir als meus infants és ganes de seguir aprenent amb ells, de sorprendre’m, de transmetre passió per la lectura i per l’aprenentatge, ganes d’emocionar-me amb ells davant qualsevol progrés, d’acompanyar-los en les dificultats i de valorar-los tot allò que fan. Perquè el més important que pots aportar a algú són les eines necessàries perquè poc a poc vagi trobant la manera d’aconseguir per ells mateixos l’aprenentatge, així mai els faltarà com avançar.
A nivell individual crec que la frase de “transmetre” els coneixements d’entrada ja no coincideix amb la meva idea d’educació. No considero als nens com a recipients buits en els quals l’educació hagi “d’abocar-hi” o “transmetre-hi” una sèrie de coneixements. Més aviat, crec que la finalitat de l’educació és acompanyar l’infant en la consecució d’aquests coneixements. Crec que l’infant té dins seu tot el potencial per aprendre i que en el moment en que estigui preparat per fer-ho, ho farà amb una potència que ens deixarà a tots meravellats. El que necessita doncs, és un escenari acurat. L’escenari per aconseguir aquest propòsit és un entorn preparat amb tot el material que l’infant necessita per generar aprenentatge, curosament preparat i presentat de forma atractiva per tal que la simple interacció amb aquest material generi preguntes, idees, qüestions, plantejaments... que el facin créixer, aprendre, comparar i enriquir-se.
Patricia Muñoz
ResponderEliminarLa finalitat de l’educació va més enllà de l'assoliment de continguts: l'escola s'ha fet per educar, no solament per instruir, amb la finalitat última d'aconseguir un món més humà i més humanitzador.
Les finalitats de l'educació, segons Delors, són; aprendre a ser, aprendre a conviure, aprendre a fer i aprendre a emprendre. L'aprenentatge va més enllà de l'escola.
Per assolir els objectius de l’educació considero que hi ha d'haver una implicació global i coordinada de tots els agents socials, tant els de la comunitat educativa, com les institucions, les famílies i la societat en general. El paper dels equips docents és fonamental i, per tant, és imprescindible que siguin equips cohesionats.
En els centres educatius, la tutoria és un dels espais idonis per treballar els valors i les actituds per a la convivència, tant a l'educació infantil i primària, com a la secundària.
És aquí on cal fomentar de manera intensa les habilitats comunicatives i la sensibilització i la reflexió sobre els valors socials.
La convivència implica la participació de tots:
- Es tracta de donar veu als que han de conviure per aportar els seus punts de vista sobre les regles de la convivència.
- Les experiències de mediació i de resolució de conflictes per part de l'alumnat les d’apadrinament, d'acollida i d'acompanyament.
- Les de participació en la fixació de normes.
- Les d'aprenentatge i d'autoregulació de les seves emocions, etc.
Tots aquests punts indiquen clarament que es pot aprendre a conviure de manera constructiva i positiva, amb respecte i diàleg, integrant visions i sensibilitats diferents.
L’organització del centre afavoreix o dificulta el clima de convivència i, per tant, l’aprenentatge. Cal una organització que gestioni, articuli i doni sentit a les actuacions i als processos que, en matèria de convivència, s’hi desenvolupin.
La relació entre aprenentatge i convivència en l'àmbit educatiu ha de ser objecte d'especial atenció en la formació permanent del professorat i en la formació inicial dels futurs ensenyants, tant dels que cursin els graus d'educació infantil o d'educació primària, com dels que estudiïn el màster de professor/a d'educació secundària. La universitat hauria d’introduir canvis en els plans d’estudis, perquè el professorat que s’hi forma pugui afrontar amb èxit la nova realitat present a les aules.
Com a psicopedagogs i professionals de l’educació penso que podríem millorar i potenciar una mica els límits de fins on arriba la responsabilitat del docent, doncs es dóna gairebé la responsabilitat absoluta de l’educació a la institució escolar i penso que és d’important rellevància delimitar fins allà on nosaltres hem d’arribar i que els responsables de la màxima educació dels infants i joves en son els seus pares, les seves famílies. Penso que aquesta és una tasca realment important a treballar, doncs s’està sobrecarregant de responsabilitats a l’equip docent mentre alguns pares es renten les mans de l’educació dels seus fills i quan quelcom no surt com ells esperen “ataquen” sense miraments als docents.
ResponderEliminarPenso que som professionals de l’educació i que amb l’energia, il•lusió i motivació envers la nostra tasca podem fer créixer al nostre alumnat envers uns coneixements, unes actituds, uns valors importants per créixer i desenvolupar-se com a persones, com a bones persones.
La finalitat que té l’educació és aportar el màxim a l’alumnat, potenciant les seves capacitats i dotant-los de possibilitats; possibilitats positives, possibilitats enriquidores,...possibilitats. I penso que els coneixements s’han de transmetre, tenint en compte aquells amb els quals ens trobem al davant, tenint en compte les característiques, singularitat i particularitat de cadascú, empenyent ’alumnat envers l’èxit personal. I un dels escenaris per transmetre’ls és l’escola, però només n’és un, un altre escenari molt important és a casa de les criatures amb les seves famílies, les seves vivències, les seves experiències,....
Pel que fa al decàleg d’un bon professional penso que són importants les següents característiques:
1 Professional
2 Respectuós
3 Pacient
4 Que sàpiga motivar els seus alumnes
5 Que sàpiga respectar els errors dels alumnes i ensenyar-los a partir d’aquests
6 Que sàpiga potenciar els aspectes positius dels alumnes
7 Que estigui obert als canvis
8 Que es sàpiga fer respectar
9 Que li importin els seus alumnes
10 Atent
Sarah Moyà Vilà
ResponderEliminarCrec que per millorar l’educació hem de començar per la nostra aula i pel nostre centre, millorar la educació en el centre en que ens trobem mitjançant propostes, projectes, programes, formació, etc per a que si unim molts centres millorats la millora acabi sent genèrica, crec que no podem lluitar contra entitats del govern si en primer lloc no actuem a casa nostra, jo com a futura psicopedagoga recolzaria totes les accions de millora general però lluitaria i em centraria en aconseguir que el centre en el que em trobo tingui una bona qualitat educativa.
Crec que tots nosaltres podem utilitzar els nostres coneixements i formació però sobretot les nostres competències professionals i personals per que els nostres alumnes consegueixin els millors resultats en tots els àmbits possibles de la seva formació com a persones.
Decàleg:
1. Motivació
2. Implicació
3. Compromís
4. Innovació
5. Formació contínua
6. Interès
7. Maduresa
8. Respecte
9. Paciència
10. Creativitat
Elisabet Vidal
ResponderEliminar1. Crec que cal potenciar la capacitat crítica, la nostra i alhora transmetre-la a totes aquelles persones a qui assessorem, orientem,... També cal potenciar l'observació; el docent ha d'estar sempre amb els ulls ben oberts per detectar qualsevol desviació o necessitat, i nosaltres com a psicopedagogs hem de ser capaços de percebre-ho també. Hem de potenciar la motivació i la innovació o creativitat: com a psicopedagogs moltes vegades es faciliten recursos per treballar certs aspectes, però quan no en som coneixedors, hem de tenir la capacitat de cercar-los i en el seu defecte de pensar-los, i aquesta capacitat també l'hem de transmetre a aquells amb qui treballem. I finalment crec que hem de potenciar o millorar l'agilitat; generalment des que es detecta un símptoma d'alerta fins que s'intervé per donar resposta a una necessitat transcorren molts dies, fins i tot mesos.
2. Penso que com professionals de l'educació que som hem de mantenir la il·lusió del primer dia, aquella il·lusió amb què vàrem començar a estudiar el que volíem ser en un futur. La il·lusió anava acompanyada de ganes de fer, i sobretot de ganes de canviar el món; motivació i utopia. Penso que el que puc aportar és el creure en la utopia. Precisament perquè encara mantinc la il·lusió i encara penso que l'escola ha de permetre la utopia continuo lluitant i anant contra corrent de totes aquelles persones que s'han desencantat i han deixat de lluitar pels seus ideals.
3. Penso que la finalitat de l'educació és la de crear éssers humans amb qui poder conviure, és a dir, humanitzar. Dins d'aquesta humanització l'escola ha de ser capaç de fer sortir persones crítiques, autònomes, socials, i fins i tot amb un punt d'altruisme. Penso que no són coneixements el que s'ha de transmetre, són maneres de fer i ser, i el coneixement s'ha de construir entre tots. La resposta a l'escenari per "educar" no la puc respondre, ja que tot depèn d'allò que intentes construir i de la mateixa finalitat. No puc dir que dins de l'aula en unes cadires separades no és l'escenari adequat, perquè potser estem treballant quelcom que té a veure amb l'autonomia, no puc dir que un mercat no és l'escenari ideal perquè potser estem treballant l'alimentació, no puc dir que l'escenari ideal no és una sabateria perquè potser estem treballant els oficis,...
A nivell personal porto a la pràctica tot allò que està a les meves mans, i intento adaptar tot allò que no ho està. Per exemple no tinc partida per comprar materials d'estimulació multisensorial -que és el que necessita algun dels meus alumnes-, doncs amb paciència i bona fe les dues persones que estem a la USEE hem creat un espai d'estimulació multisensorial casolà (no és tot el que volíem, però sí allò que hem pogut aconseguir).
Elisabet Vidal
ResponderEliminarDecàleg d'un professional de l'educació:
1. Observador
2. Obert als canvis
3. Pacient
4. Empàtic
5. Assertiu
6. Col·laborador
7. Constant
8. Compromès
9. Que sàpiga gestionar/coordinar
10. Respectuós i respectat
No crec que siguin les úniques qualitats ni les més importants per a tothom, però per mi són bàsiques.
A nivell global, quant a les preguntes que se’ns plantegen, considero que és necessària una ruptura amb el costum de posar expectatives negatives ja que dóna lloc a la desmotivació dels alumnes. Com a futura orientadora considero que una de les coses que hauria de treballar amb els mestres és precisament a tractar als alumnes per igual i, sempre com alumnes i persones que estan esdevenint adultes i mai, subestimar-los. Cal fomentar una resposta ajustada a l’enorme diversitat de caràcters, motivacions, situacions, contextos... que formen part de cada alumne en concret planificant sempre accions educatives d’acord amb unes expectatives positives per part dels docents.
ResponderEliminarPel que fa a qui som nosaltres mateixos... d’això en parla la pel•lícula “Rebelión en las aulas II” d’una manera força visual, ho recomano. En aquest sentit, considero que cal fomentar en els docents, com a orientadors, el seu propi coneixement ja que sovint eduquen als alumnes a ser persones íntegres en una societat quan, en realitat, ells no saben ben bé qui són. Resulta paradoxal. Considero que quan una persona no es conscient de qui és, no ho pot ser sobre qui són els altres, i un mestre ha de conèixer molt bé als seus alumnes i entendre el millor possible les seves reaccions, sensacions, emocions, actituds, etc. Personalment, he de treballar en aquest aspecte i, per tant, no puc donar una resposta adient al que pregunten les meves companyes.
Pel que fa a la finalitat de l’educació, considero que és oferir als alumnes un context similar al de la societat on aprendre a ser éssers socials respectant, sempre, la seva individualitat i, sobretot, ensenyar-los a trobar el seu camí, la seva personalitat, a seguir els seus somnis i ensenyar-los a lluitar, motivar-los i fomentar-los una curiositat que els duri el més temps possible, ja que a través de la curiositat, descobrim, aprenem... i un bon ésser humà ha de decidir no deixar d’aprendre mai.
DECÀLEG D'UN BON PROFESSIONAL DE L'EDUCACIÓ
ResponderEliminar1. Mantenir-se sempre actualitzat.
2. Motivar als seus alumnes.
3. Involucrar als pares en el procés d’E/A dels seus fills.
4. Crear oportunitats pels seus alumnes.
5. Identificar les necessitats del grup i actuar de forma individual o grupal (com sigui més correcte).
6. Fomentar l’autonomia dels alumnes.
7. Respectar les diferències individuals i potenciar la riquesa que aporta el fet de ser diferents.
8. Potenciar que l’error és una nova oportunitat per aprendre i mai un fracàs.
9. Oferir tot tipus de mitjans per facilitar la integració dels coneixements en el sí dels alumnes sempre deixant que els desequilibris cognitius dels nens i nenes s’asseguin amb la seva observació, curiositat, treball...
10. No transmetre coneixements sinó crear situacions on obtenir-los.
Com a futurs psicopedagogs que podem potenciar? que podem aportar? Uff, penso amb moltes coses, per començar que estem treballant amb persones, que cadascuna és diferent i també ens aporta moltes coses. A partir d'aquí hem de treballar no sols el fet com hem dit de adquirir coneixement sinó lligar-ho amb la pràctica educativa, com a futurs psicopedagogs, hem d'adaptar els recursos que necessitem per afavorir un assoliment de l'aprtenentatge òptim, ser capaços que l'alumne vulgui aprendre, que estigui motiva't, un treball que s'ha de realitzar amb equip, amb un equip de professionals que comaprtim uns mateixos objectius i un projecte comú.
ResponderEliminarQue podem aportar? Doncs podem aportar les nostres experiències, les nostres vivències, el saber escoltar, el compartir amb els altres les nostres emocions, al conèixer el nostre entorn i entendre'l, a saber ser líders i saber fer canvis. Podem aportar molt!!!
1.- Tenir vocació i estima per la professió.
ResponderEliminar2.- Tenir la ment oberta, ser innovador i creatiu.
3.- Ser positiu i motivador.
4.- Saber adaptar-se als canvis.
5.- Disposar de resiliència i assertivitat.
6.- Valorar els alumnes i saber potenciar els seus aspectes.
7.- Identificar i adaptar-se a les diferències individuals dels alumnes.
8.- Acceptar els propis errors, respectar els errors dels alumnes i prendre l'oportunitat per aprendre.
9.- Crear situacions d'aprenentatge significatives i reals.
10.- Fomentar l'autonomia moral en els alumnes.
Referent a la pregunta u puc dir que personalment podríem aportar la motivació per la feina ben feta, les ganes d’aprendre constantment (aprenentatge al llarg de la vida, sempre ens hem d’anar reciclant i aprenent coses noves i més en un camp de coneixements on es van fent sempre noves investigacions), podem aportar una nova manera de fer més dinàmica i més reflexiva, nosaltres ja hem estat educats dins la vessant de les intel•ligències múltiples, la interculturalitat i la intel•ligència emocional, aspectes que altres professionals anteriors potser no han tingut la oportunitat. Per tant, podem aportar una potent vessant teòrica però també una forma de fer més humana, que al cap i a la fi és del tot necessària per atendre als nostres usuaris.
ResponderEliminarLa pregunta dos em porta a reflexionar sobre alguna qualitat que puc aportar per aconseguir l’objectiu proposat anteriorment. Personalment sempre he cregut molt en la intel•ligència emocional i el complexe món de les emocions per entendre als altres i poder entendre’m a mi mateixa. Aquesta crec que és una bona base en com començar la meva tasca com a futura psicopedagoga, els coneixements es van aprenen mitjançant la pràctica i les noves situacions en canvi, la manera de fer ha d’estar la base de la persona.
Responent la pregunta tres podria afirmar que tots els escenaris són bons per transmetre els coneixements, l’únic que a l’escola t’assegures que tots els nens rebin coneixements de forma regulada, hem de pensar que no tots tenim les mateixes oportunitats ja sigui a nivell personal com a nivell social. Jo personalment, crec molt en una educació pràctica, no només agafar llibre de text i explicar contingut rere contingut, sinó deixar de banda aquesta metodologia i construir-la amb els alumnes a partir de les seves experiències, de les seves motivacions, que visquin la escola i que la creguin important per a la seva vida.
Decàleg d’un bon professional de la educació:
1. Empàtic
2. Entusiasta
3. Motivador
4. Creatiu
5. Emprenedor
6. Responsable
7. Reflexiu
8. Cooperatiu
9. Respectuós
10. Pacient
Com a professionals hem de vetllar per l’educació dels nostres alumnes. Hi ha molts factors que influeixen en l’experiència dels alumnes: les capacitats, les expectatives, la motivació i el seu propi comportament; els recursos, les actituds i el suport de les famílies, les capacitats, les actituds i el comportament del grup d’iguals; l’organització, els recursos i el clima dins del centre escolar; l’estructura i els continguts dels programes educatius; les qualificacions, els coneixements, les actituds i les pràctiques dels professors. Els centres escolars i les aules són entorns complexos i dinàmics, per això un dels grans eixos de la recerca en educació ha estat, i continua essent, determinar els efectes d’aquests factors i les seves interaccions i interrelacions en diferents tipus d’alumnes i de formacions.
ResponderEliminarLes expectatives dirigides als centres escolars i als professors són cada vegada més complexes. La societat contemporània espera que els centres escolars abordin de manera eficaç qüestions de llengües i entorns diferents per als alumnes inscrits, que es mostrin sensibles a les qüestions culturals i d’igualtat de gènere, que promoguin la tolerància i la cohesió social, que s’ocupin de manera eficaç dels alumnes desafavorits i els que presenten problemes d’aprenentatge o de comportament, que utilitzin les noves tecnologies i que estiguin al dia dels nous àmbits de coneixements i acostaments d’avaluació de l’experiència, que evolucionen ràpidament .Els professors han de ser capaços de preparar els alumnes per viure en societat i una economia on s’espera d’ells que siguin aprenents autodirigits, motivats i capaços de continuar l’aprenentatge al llarg de la vida.
Decàleg d'un bon professional de l'educació:
ResponderEliminar1. Ser respectuós
2. Ser pacient
3. Ser dinàmic
4. Ser actiu
5. Ser organitzat
6. Saber escoltar i observar
7. Ha de ser motivador
8. Ser competent
9. Ha de accentuar accions positives
10. Ser empàtic
PAU LLOVERA NAVÉS
ResponderEliminarDecàleg del bon mestre:
1.- Crea un bon ambient de treball en el grup i sap gestionar els conflictes que sorgeixen.
2.- És expert en la matèria que ensenya.
3.- Realitza una formació constant per estar actualitzat a nous continguts i metodologies.
4.- Fa que cada dia a l’aula sigui especial i diferent perquè els alumnes aprenguin amb il•lusió i motivació.
5.- Coneix els límits i potencialitats de tots els alumnes i els gestiona eficaçment.
6.- Involucra en l’aprenentatge no només a alumnes, sinó també a família i entorn.
7.- És el líder del grup.
8.- Aplica, negocia i garanteix el compliment de les normes grupals per mantenir la disciplina.
9.- És un exemple d’ètica, educació i civisme tant dins com fora de l’escola.
10.- Sap trobar un equilibri entre afectivitat i respecte en la relació alumne – professor.
Una de les facetes més importants del psicopedagog ha de ser la d’orientar i assessorar als alumnes durant la seva vida escolar i de cara al futur, obtenint informació individualitzada i assessorant a l’alumne cap als estudis o professió que més encaixin amb el seu perfil.
En aquest sentit, podem aportar grans millores escolars: els alumnes es sentiran tutoritzats en tot moment, sabran escollir les opcions de futur que més els motivin i on més puguin explotar les seves potencialitats per ser bons professionals en la societat del futur.
Els coneixements s’han de transmetre creant situacions d’aprenentatge idònies en que l’alumne es senti còmode per aprendre i motivat. S’ha d’intentar que cada dia a l’escola sigui una aventura i que el nen vulgui tornar l’endemà per continuar aprenent i desenvolupant-se (penso que això actualment no passa). Aquest és el millor escenari d’aprenentatge.
Un bon educador ha d’acompanyar el nen en el seu camí d’aprenentatge. Destaco en aquest procés la importància de tenir confiança en les capacitats i possibilitats dels nens, “no deixant mai a ningú per perdut”. Crec que l’educació fa referència, no només al fet d’oferir conceptes, idees, coneixement a la persona, sinó també a l’aspecte d’extreure les potencialitats que té aquesta en el seu interior. És a dir, l’aprenentatge no és unidireccional, sinó bidireccional en la manera que s’hi involucra tant l’educador com l’educand. Seguint aquesta línia, una tasca important per qualsevol docent és la capacitat per cercar aquesta potencialitat de cada alumne, que molts cops roman oculta, i ajudar-la a crèixer i a desenvolupar-se. I això, pensó que tan sols es pot arribar a aconseguir a través d’un apropament cap als alumnes: escoltar-los, apreciar-los. Apropar-nos a ells emocionalment i conèixer-los. Aquest vincle afectiu molts cops s’oblida o es deixa en segon pla, però personalment crec que és molt important com a psicopedagogs i mestres establir aquests vincles amb els alumnes.
ResponderEliminarDecàleg del bon professor:
1.Té il•lusió en el treball enfront les crítiques, dificultats, obstacles...
2.Té en compte les particularitats de cada alumne
3.Respectuós
4.Pacient
5.Observador/a
6.Empàtic
7.Responsable
8.Innovador, creatiu i motivador
9.No només transmet coneixements, sinó que ensenya el procés per tal d’arribar-hi, i ensenya a ser i a estar
10.Afectuós
Adrià López
ResponderEliminarCom diu la Sara, per millorar l’educació el que podem fer és començar a intentar canviar les coses a la nostra propia classe com a mestres si ho som o com a psicopedagogs en l’entorn on estiguem treballant per intentar aconseguir una qualitat educativa que cada vegada costa més d’aconseguir degut als impediments que posa l’administració excunsant-se amb la crisi econòmica.
Penso que la segona pregunta la puc contestar també amb el que he dit a la primera afegint que sempre s’ha de treballar amb l’entusiasme que necessiten rebre els nens i amb il•lusió, malgrat el context no acompanyi o la nostra vida personal en aquell moment no passi pel millor moment perquè hem de pensar que estem amb nens i tot allò que fem els pot influenciar d’una manera molt gran.
Pel que fa a la tercera pregunta, a nivell individual crec que la frase de “transmetre” els coneixements d’entrada ja no coincideix amb la meva idea d’educació. L’educació ha d’ésser un acompanyament per part dels mestres als infants en el seu desenvolupament personal, per a que en un futur disposin d’un criteri propi i no únicament de continguts. L’escenari pots ser qualsevol des de l’aula, a la natura,… que el facin créixer, aprendre, comparar i enriquir-se.
Pel que fa al decàleg d’un bon professional penso que són importants les següents característiques:
1 Professional
2 Respectuós
3 Pacient
4 Capacitat de motivar els alumnes
5 Bon mediador
6 Obert als canvis
7 Capacitat per veure la individualitat de cada alumne
8 Que es sàpiga fer respectar
9 Afectuós
10 Atent