* Qui és el "Profesor Holland"?

Holland, un brillant pianista d’espectacles que, a la dècada dels 60, decideix fer-se professor de música d’una escola anomenada High School de Portland (equivalent a una escola de Batxillerat), amb l’esperança de poder tenir molt més temps lliure i així compondre, per fi, una simfonia. Per al professor Holland, el treball de mestre no és més que una forma de sortir endavant mentre arriba el seu moment gloriós a traves de la composició. El seu somni s’acaba complint, però d’una forma molt diferent al que pensava; s’acabarà component no una, sinó dues simfonies:

·     La primera d’elles i la que ell desitjava: una simfonia orquestral.

·    La segona, més vital, donat que la seva tasca educativa, primer en el col·legi, i més tard, també en la seva pròpia llar, haurà d’ajudar al seu fill sord de naixement.

A mesura que van transcorrent els anys, el professor Holland experimenta un canvi en el seu treball, en la seva dedicació, en els seus objectius, amb les relacions dels seus alumnes, de la implicació amb tot el que l’envolta a l’escola. També provoca una evolució en la seva assignatura “Apreciación Musical” amb el que mostra l’evolució de la música juntament amb l’evolució dels gustos i interessos dels alumnes. Integra icones modernes com la bateria i la guitarra elèctrica. Descobreix la seva vocació d’educador, d’orientador, d’ensenyant, de formador amb una sensibilitat i empatia molt especial cap als seus alumnes que es contrasta amb la poca sensibilitat i lleu dedicació cap al seu únic fill.

A partir d’aquí transcorren trenta anys d’història fins que als 90 les autoritats educatives de l’Estat decideixen retallar el pressupost educatiu i amb això suprimir l’assignatura d’Apreciació Musical i convidant a jubilar-se de forma resignada al professor Holland. Per part de les autoritat no es veu ningun tipus de reconeixement a aquest professor que amb la seva dedicació ha provocat de forma carismàtica canvis positius molt importants en els seus alumnes tot i que la millor satisfacció que pot tenir és el reconeixement de gran part dels seus alumnes, els quals li celebren una festa d’agraïment. Un tribut per un professor que havia tingut la voluntat i el do d’ajudar a trobar el camí més òptim als seus alumnes.

ESCENES QUE DESTAQUEM DE LA PEL·LÍCULA

Presentació:

Amb questa última sessió de l’assignatura Acció i Pensament voldríem recollir la reflexió com actius o  futurs professionals  de totes vosaltres donat que totes ens trobarem dins d’ambients, els quals estarem més o menys d’acord respecte els nostres principis. D’acord a aquests principis personals i professionals, quin paper serà el que adoptarem: conservador, conformista, revolucionari, lluitador, simpatitzant, idealista .... o ens agradaria adoptar. 

Són papers diferents i postures diverses que hem anat analitzant en les diferents sessions que hem anat presentat al llarg del desenvolupament de l’assignatura. Aquest papers acompanyats de conseqüències més o menys agradables que afecten o afavoreixen al professional educador o docent –com a gremi i com a persona -.Dit això us convidem a imaginar a partir de diferents trossos de la pel·lícula, que us presentarem, i a elaborar el fil d’aquesta.

• 02:36----03:36 “es un trabajo cualquiera....”

Com a treballadors novells, tenim clares totes les expectatives, coneixem bé els nostres interessos, els nostres principis, els nostres objectius?

Pot ser possible evolucionar positivament o negativament –com a professional i com a persona- en funció de la implicació i del resultat d’aquesta? Cal donar oportunitat al canvi, o els primers passos són elements crucials per etiquetar i trencar oportunitats de canvi.

• 05:00 --- 06:20 (holland entrada institut)

“plan completo de estudios, asesorar a los alumnos.... “

Sense saber res més, ni viure res més en el centre, demanen feina i feina, responsabilitats i més: heu viscut mai la sensació de no saber què us demanen?, heu viscut mai, la sensació d’imaginar que sereu jutjats si pregunteu com s’ha de fer allò que us demanen (veient que tothom ho sap fer i sembla ser que ho hauríeu de saber)?, podem jutjar a Holland com a professor: Vaja entrada, no?, la directora ja se l’ha carregat amb el comentari sobre la seva vocació.... què en penseu?

• 10:43--- 11:25 (esmorzar holland i professor . parlen del temps lliure)

Si, siii: els professors tenim molt temps lliure, som la professió que més vacances i dies festius gaudeix, clar està, que podem fer moltes més coses en tot el temps lliure del que disposem, que es molt oi?

• 29:20 --- 34: 41 (holland i lang)

Hi ha metodologia que sigui eficaç per a tots els alumnes per igual?

Tenim un legat molt difícil si el volem fer bé: analitzar el millor camí per a evolucionar juntament amb els nostres alumnes i ajudar a que aconsegueixin aproximar-se, si més no, als seus desitjos, als seus interessos, als seus somnis. Evitar frustracions, simplement ajudar a l’autoconeixement, doncs realment hi ha persones que volen “passar el cap per on no hi cap”, hem d’actuar amb realisme i prudència. Quina conclusió en traieu?

• 49: 28 ---- 51: 40 (holland ensenya ritme a alumne)

Us ha semblat divertit? Tots els mètodes són bons inclús els més estrambòtics, la qüestió ajudar a superar handicaps, compartiu la reflexió?: L’impossible no existeix!

• 01:43:20 ---- 01: 50:36 (discussió pare i fill + dedicació orquestra a fill)

Què us impacta? Què us ha fet pensar? Què us sembla?

Recordeu?: “en casa de herrero cuchara de palo”

En ocasions, la persona decepciona davant certes funcions: Holland com a professional és magnífic en canvi com a pare .... Com pot ser que no desenvolupi un paper educatiu, motivant i potenciador de creixement personal –tal com fa amb els seus alumnes- per al seu propi fill? Del que està clar, és que no ho fa amb mala voluntat, sinó que de forma inconscient, no se n’adona acceptant inconscientment el paper secundari dins el projecte família deixant passar al davant a la seva dóna, no dóna recolçament suficient i simplement és per inconsciència. Caldrà que el seu fill el faci caure en el compte, i humilment reacciona fent tot el possible per reparar al màxim l’error i la “ seria relliscada”.

Heu experimentat aquesta sensació en algun moment de la vostra vida estudiantil o personal (elaborant treballs en grup, pertanyent a organitzacions diverses...)? Com us ha fet sentir?

• 01:52:32--------01:55:57 (anunci de la baixa de la seva assignatura i tribunal)

Tots prepararem o prepararem als nostres alumnes de la millor forma possible, amb el màxim interès i, el que és clar, amb la intenció de deixar la millor influència positiva en ells.

Imagineu l’ajuda que li va oferir Holland al seu alumne quan la necessitava desinteressadament amb la seva màxima: “Vuelva a intentar-lo!”. Què us fa pensar quan troba al seu exalumne com a element fonamental del tribunal? L’ajuda d’igual forma? És frustrant o gratificant? És esperançador ?

• 02:01:36 --- 02: 10:53 (final: acomiadament)

Seguint amb la reflexió de l’escena anterior, no sempre és igual: les coses ben fetes aporten satisfaccions.... Pot ser emocionant?

Molta sort amb el vostre futur professional.

Per reflexionar

• Què passa amb l’evolució professional del Holland
• Quin serà el seu objectiu, segons la seva preparació
• Quin és el seu paper dins la família: cap de família i potenciador d’una educació integral en el seu fill, animador de la situació, s’evadeix de la realitat que li presenta la vida, compagina la seva vida familiar i professional correctament, aporta problemes o beneficis la seva professionalitat i especialitat de professor en la família...
• Treballarà amb un interès propi: per exemple ser reconegut pels seus alumnes el dia de demà i ser recompensat, ho farà com a sentiment que neix dels seu interior, per inèrcia (vocacional), ho premeditarà i s’ho proposarà....